Sabies que seixanta-dues institucions religioses han anunciat la seva decisió de deixar d’invertir completament en combustibles fòssils? Seguint la inspiració de l’estimat Papa Francesc, aquest és un dels majors compromisos morals i espirituals de l’Església amb la Casa Comuna per combatre la greu crisi climàtica que mig món s’entesta a ignorar. Invertir en energies renovables, agricultura sostenible i projectes comunitaris que representin llavors de futur i d’esperança és la resposta a què estem cridats com a hereus d’una promesa que no estem complint. Perquè, on és el nostre compromís ferm per exigir justícia climàtica i salvar les meravelles de la Creació? I per què no sabem ser conscients que la natura que contaminem i explotem sense fi i sense escrúpols és la mateixa que ens posa un plat a taula cada dia?
La dependència del gas, del petroli i del carbó és el càncer del nostre temps perquè és una malaltia que s’escampa silenciosament, sense fer fressa, i avança imparable. Aquest també és un dels temes més conflictius de la COP 30, que és clau per lluitar contra l’escalfament global. El seu president ha defensat que aquesta Cimera ha de presentar solucions. Tot això, mentre els Estats Units –un dels països més contaminants del planeta– s’han retirat dels Acords de París i no participen en la COP 30. Europa també està dividida: mentre que l’Estat espanyol, Suècia i els Països Baixos demanen mesures per la reducció d’emissions totals i avançar cap a una transició ecològica, Polònia i Hongria reclamen rebaixar-ne les expectatives. L’objectiu és enfortir els llaços de cooperació internacional per caminar junts, amb esperit sinodal, però aquesta cimera serà capaç de convertir els pactes en accions reals i efectives?
La COP 30 se celebra a tocar de l’Amazònia, la selva tropical més gran del planeta, un pulmó de vida que és víctima de la desforestació i l’escalfament global. Sense una acció urgent, els científics adverteixen que les temperatures globals podrien augmentar entre 2,3 ºC i 2,8 ºC cap a finals de segle, una sentència de mort que deixarà moltes regions inhabitables per culpa de les inundacions, de la calor extrema i del col·lapse dels ecosistemes. Per això cal que les emissions globals es redueixin en un 60% el 2030; una utopia enfront del 10% actual. O és que ja no recordem la tragèdia de fa només un any al País Valencià?
La pregària ecològica d’aquesta setmana ens convida a ser veus profètiques enmig de la nostra realitat i a defensar, més que mai i tots junts, la nostra terra.
(Imatge: Marta Finazzi)
