Quan et sentis de marbre

Gossos

Rock'n'Cat

Quan la gola et cremi dins d'un got d'aiguardentI te'n beguis un altre i bufi el vent de ponent,Eixuga les desgràcies, millor que em facis cas,Ja no pots deixar-ho fins demà.Quan la gola et cremi com un got d'aiguardentI te'n beguis un altre i bufi el vent de ponent,Quan et cansis de córrer per carrers sense fi,Busca un lloc on amagra-te en la nit.Quan es perdi de vista tot el que vas somniarI vegis la teva història com cau en un forat,Eixuga les desgràcies, millor que em facis cas,Ja no pots deixar-ho fins demà.Fuig d'aquí, fes-ho per mi,No pots viure en l'ahir.Fuig d'aquí, pel teu camí,Quan les ombres t'ho diguin així.Si el cap et dóna voltes dins d'aquesta buidorI no saps el què tens però no et passa res de bo,Busques on agafar-te però tot passa de llarg,I és que no a tots ens tracten igual.Fuig d'aquí...Quan arribis si pots envia'm una postal,O si vols una carta explicant com t'ha anat.

... esperança en temps de crisi.

Els autors de la cançó diuen que...Oriol Farré: El Roger i jo teníem un grup que es deia Vés de Préssec. Quan el grup estava en declivi, va ser l'última cançó que vam compondre. No la vam arribar a fer mai amb tota la banda; la tocàvem amb una guitarra acústica i tot el grup cantant. Al cap de molt temps, el dia que havien de venir els Lax'n'Busto a gravar el segon disc de Gossos, un parell d'hores abans que arribessin no sabíem què fer, i el Roger i jo vam proposar tocar aquella cançó dels Vés de Préssec.Els prega_rockers diuen que...Aquesta cançó va ser composada en un moment de crisi. Nosaltres l'hem llegit en clau de dissabte sant. És a dir, les característiques anímiques que va desgranant la cançó poden ser semblants, al que s'experimenta en l'espera de la resurrecció: "No pots viure en l'ahir". La resurrecció ens fa veure que no tot s'acaba amb el dolor. "Ahir", el divendres sant, és la creu i nosaltres creiem que tant dolor no pot quedar sense resposta, cal un futur."Busca un lloc on amagar-te". Durant el dissabte sant els deixebles resten tancats i porucs per por dels jueus. Quan Jesús diu als deixebles que el trobaran a Galilea (Mc 16, 7) es refereix a que el resuscitat està en la vida oculta, en el dia a dia."Quan arribis, envia'm una postal". Dissabte sant no és altra cosa que l'espera d'aquesta postal que ens ha de comunicar la bona nova de la resurrecció. Jesus ha fet el gran pas, ha davallat als inferns per solidaritat amb la humanitat, ara ens toca esperar que Déu confirmi que Jesús tenia raó resuscitant-lo.

Tornaré a passejar per les pampes [ Josep Maria Fernández de Henestrosa, PPH. "Cartes des de l'altiplà interior". Quaderns EIDES nº 45 ]

Sobre la relació entre espectatives i esperançes m'és inexcusable citar les reflexions del vell missioner bolivià, a les portes de la mort a causa d'una malaltia respiratoria progressiva, Josep Maria Fernández de Henestrosa (PPH) :"Internament m'estic movent en aquest procés de distingir entre "expectatives" (tot allò que es pot deduir, o projectar des de dades objectives sobre coneixements de la malaltia) i "esperançes" (el que es creu - per tant no es veu - el que sembla impossible = una verge o una anciana serà mare, una muntanya es traslladarà de lloc, el lleó i l'anyell... i tants altres cants dels profetes). Aquest procés fa que ha voltes visqui amb desconcert, perquè en molts moments les expectatives de sobte es redueixen més i més, com dient-me que deixi de somiar i que sigui realista davant l'evidencia d'uns fets tan clars com que cada dia respiro pitjor. I no obstant això, hi ha altres estones en que no dubto que tornaré a passejar per les pampes."