Del sud

Obrint Pas

Terra

Del sud, d'allà on la terra mor, d'allà on la calor no em deixa veure el sol.Sóc del sud i el meu caminar s'ha fet tant complicat que ja no veig el nord.Del sud, la terra dels enganys, la terra d'amargors que sempre assequen plors.Sóc del sud, país que ja no hi és, que s'amaga del temps dins el cor de la gent.Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món, sóc del sud del record, d'uns països sense nomSóc del sud dels sentiments, sóc del sud de les arrels, sóc del sud i porte als ulls llàgrimes de lluita i futur.Del sud, d'allà on la terra mor, d'allà on la calor no em deixa veure el sol.Sóc del sud i el meu caminar s'ha fet tant complicat que ja no veig el nord.Del sud, la terra dels enganys, la terra d'amargors que sempre assequen plors.Sóc del sud, del front meridional, del parlar refugiat, del somni exiliat.Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món, sóc del sud del record, d'uns països sense nomSóc del sud dels sentiments, sóc del sud de les arrels, sóc del sud i porte als ulls llàgrimes de lluita i futur.

sentiments polaritzats

Les lluites de les que parlen els Obrint Pas no són merament ideològiques, o idees abstractes, sinó que ténen arrels, corporeïtat, un rostre concret. "Del Sud" parla d'un lloc, una geografia concreta. No és un posicionament de "postures", ni "d'estil", sinó que es tracta d'un posicionament local. La seva pàtria és el sud. Tocant el nasOn tinc posades les meves arrels?, tinc el cor i l'esperança posada en el sud o, pel contrari, sóc dels qui creu en el messianisme tecnològic del nord? Des d'on faig les coses? quina raó em motiva a escollir una feina o una altra? Quin lloc tenen els desafavorits de la terra en les meves decissions?

Qui és el "sud" de Jesús?Quin és el seu cor de la seva acció?La pàtria de Jesús es diu misericordia. "Mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué:-Segueix-me. Ell s'aixecà i el va seguir.Després, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, digueren als deixebles:-Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?Jesús ho va sentir i digué:-El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors."(Mt 9, 9-13) "Jesús els va proposar aquesta paràbola:-Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"? »Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se."(Lc 15, 3-7)