Em trobo parlant sempre

amb els amics absents.

 

Em trobo sempre

entre la mort i el moment.

 

Em trobo sempre

amb un llibre intel·ligent,

amb un home sofrent,

i el paisatge i el corrent,

i el sol rogent,

i el somni plàcid, finalment.

 

I l’ocell i el nen i l’arbre, vivents,

 

I Déu persistentment present....

 

Pere Casaldàliga