Mare del silenci i de la humilitat
tu que vius perduda i trobada
en el mar sense fons del misteri del Senyor,
tu ets disponibilitat i receptivitat, ets fecunditat i plenitud.
Ets atenció i sol·licitud envers els germans.
Vas vestida de fortalesa.
En tu refulgeixen la maduresa humana i l’elegància espiritual.
Ets senyora de tu mateixa abans de ser-ho de nosaltres.
No hi ha dispersió en tu.
En un acte simple i total alhora, la teva ànima, tota immutable,
resta oberta i identificada amb el Senyor.
Estàs immergida en Déu, i Déu en tu.
El Misteri total t’embolcalla i t’amara,
Et posseeix, habita i integra tot el teu ésser.

Sembla talment que tot ha quedat aquietat en tu,
que tot s’ha identificat en tu,
el temps, la paraula, el silenci, la música, la Dona, Déu mateix.

Tanmateix el teu silenci no és absència, sinó presència.
Estàs abismada en el Senyor, i alhora,
tan atenta als germans com a Cannà.
Mai la comunicació no és tan pregona
com quan hom no diu res
no és replegament sinó efusió;
i que per escampar riqueses,
abans s’ha de maldar per aplegar-les.

El món s’ofega en el mar de la dispersió,
i no és possible d’estimar els germans amb un cor dispers.
Fes-nos comprendre que l’apostolat, sense silenci, és alienació;
i que el silenci, sense apostolat, és comoditat.

Reclou-nos en el mantell del teu silenci,
i comunica’ns la fermesa de la teva Fe,
l’alçària de la teva Esperança i la pregonesa del teu Amor.
Oh Mare admirable del teu Silenci.

Pere Casaldàliga