L'espai de l'experiència

De petit van ser els sentits: la veu de l'orgue, immensa,

l'encens penetrant, les espelmes, les cançons,

la màgica salmòdia de les oracions,

la remor del mar, enfurismada i densa,

vora l'església fosca.

 

Després va ser la ment: una primera causa,

una intel·ligència incandescent i pura,

un ordre del món, una arquitectura

clara, sostinguda sense descans ni pausa

sobre el buit, sobre el no-res.

 

Després va ser l'amor: el Déu de la justícia,

el Déu dels miserables, dels malalts, dels desvalguts,

el Crist de la creu, dels derrotats, dels vençuts,

el Déu desafiat a tot arreu per la impudícia

baladrera del mal.

 

I un alè de foc, després, que tot ho unia:

el tro, les campanades, el Crist ressuscitat,

els morts, els vius llunyans, la pau, la tempestat,

una força immensa i un diluvi d'alegria

clara, rara.

 

Sentits, pensament, amor: quines ventades

m'han mogut i trasbalsat, assegut en els teus bancs,

temple amic, des de petit!: Déu llampegava pels barrancs

del meu interior i tu, serè, m'aixoplugaves,

oh espai sagrat de pureses i de fangs,

oh territori màgic!

 

David Jou