Mirada al cel
Potser podríem dir que, avui, la paraula de Déu ens convida a dirigir una doble mirada. Per una banda, cal que ens associem a la mirada dels apòstols, com ens la descriu el llibre dels Fets, que hem escolat. És la mirada cap a Jesús que és endut al cel envoltat del núvol, signe de la seva divinitat. És una mirada amb la que hem de descobrir el triomf de Jesús sobre el mal, sobre la mort. És el triomf de l’amor i de la vida. Ha de ser una mirada joiosa per aquest triomf i una mirada esperançada perquè nosaltres, com ens ha dit sant Pau, també som cridats a participar un dia d’aquest triomf.
Mirada a la terra
Però, al mateix temps, avui som convidats a tenir, tot mantenint aquesta esperança, una mirada al nostre món al que som enviats a anunciar, a portar la bona nova de l’Evangeli. Bona nova, bona notícia! La bona notícia de Jesús, la que anunciaren els àngels de Betlem, la que portaren aquelles bones dones als apòstols. La notícia del gran amor que Déu ha tingut al món de donar-nos el seu Fill, no perquè el condemnés, sinó perquè el salvés.
La bona notícia és notícia de salvació, de perdó del pecat, d’esperança en la desgràcia, de companyia en la soledat, de compromís en front la injustícia, de pau en la discòrdia, d’amor enmig de l’odi, de vida davant la mort.
Dues mirades o una mirada “doble”
Dues mirades enllaçades: una de joia i esperança i una altra de responsabilitat i de generós lliurament . Tant de bo una ens porti a l’altra. Que la mirada a Jesús del cel ens porti a mirar els homes i les dones de la terra. Tant de bo la mirada al cel ens porti a treballar perquè la vida i l’amor triomfin a la terra, perquè el cel comenci ja una mica aquí al nostre món, tal com demanem al parenostre.
I tant de bo, doncs, nosaltres hi veiéssim doble amb una sola de les dues mirades. Que mirant el cel veiéssim els homes i dones del nostre món en el cor de Déu, i que mirant els homes i dones del nostre món hi descobríssim la presencia del Senyor en cada un d’ells i elles.
“Alça la mirada!”
Enmig de la ciutat de Barcelona hi ha un lloc on espontàniament s’alça la mirada per veure la creu al cim de la basílica de la Sagrada Família. Cada dia hi ha milers de persones de totes les parts del món, que alcen la seva mirada cap aquesta creu. Tant de bo a tots els hi faci bé, sigui per la seva bellesa, sigui per l’adequat enquadrament arquitectònic o artístic, o sigui pel simbolisme religiós cristià. I si els cristians alçant la mirada a la creu hi veiem penjat en ella Aquell que va venir a unir el cel amb la terra, ens omplirà d’esperança d’arribar, un dia, al cel tot vivint, ara, compromesos a la nostra vida a la terra.
I preguem perquè la visita del papa Lleó per beneir aquesta creu ens mogui a alçar sovint la mirada cap a ella, com ens hi convida el lema del viatge i el seu himne.
Fotografia: Mercè Pares
