Déu mira aquell nen
que avui ha perdut el seu pare a la guerra.
¿I creus que Déu pot estar per tu,
tu que tens pare i mare
i vius llunys dels bombarders?
Déu vetlla aquell home
que dorm sota la pluja,
al llindar d’un comerç,
vestit amb parracs.
¿I potser creus que Déu t’està vetllant a tu,
que dorms al llit
d’una casa amb calefacció?
Déu escolta aquella dona embarassada
que avui ha esta desnonada de casa.
¿I potser creus que Déu estarà en tu,
que somies amb el teu fillet
preparant-ne la robeta, el llit i l’estel?
Déu s’acosta a aquella nena
que es malvèn cada dia de cada any
a un estranger ric.
¿Creus que Déu està per tu,
tu que tens un sou occidental
per treballar en un despatx?
Déu plora per aquell jove
que avui ja ha robat prou
per a la seva dosi,
i la pren en un racó.
¿I encara creus que Déu plora per tu,
que menges i beus allò que vols
i no tens síndrome d’abstinència?
Doncs si, Déu també està per tu.
Però no per aplaudir-te i felicitar-te
per com has reeixit en aquesta vida.
Sinó per ajudar-te a ser prou lúcid i valent
per tal que recordis i et comprometis cada dia
per tots aquells a qui deus la teva felicitat.
És aquest el Déu que tu escoltes?
Anònim



