Etiquetes. Les enganxem amb molta facilitat: "aquells sempre diuen mentides", "aquella no fa mai res de bo", "aquest sempre busca brega"... És una manera de justificar que ni tant sols calgui escoltar-los: "actuaran sempre segons el que són", no hi ha espai per la novetat ni per la sorpresa. "Són persones que no poden canviar, estan fetes així". Passa en les famílies, quan "la meva dona no té remei", o "el meu marit no canviarà mai". Passa entre companys de feina, entre veïns, entre governs... Etiquetes, fotografies estàtiques que impedeixen cap altre moviment.
Déu viu, salva'ns de generalitzacions. Darrera la màscara de les etiquetes hi ha persones de carn i ossos, fills i filles teves que mereixen dignitat. Que no perdem l'esperança d'aprendre alguna cosa nova d'aquell qui simplificàvem.