El gra de blat

És un fragment que fàcilment pot passar desapercebut, perquè a més de ser breu, els nostres nens i nenes no tenen -ni nosaltres- una cultura agrària i ni se’n poden adonar, del detall que l’Evangeli ens anuncia. I és que això és cabdal per entendre ni més ni menys que la voluntat de Jesús i la seva consciència del que li passarà al final de la nostra Quaresma, quan s’acostin els dies de la seva mort.

Jesús es compara a un gra de blat. I no solament perquè pugui evocar el pa de l’Eucaristia. No, és molt més. La seva vida està a punt de ser lliurada per tots nosaltres a la creu, fins a la mort. I, per què compara la seva vida a un gra de blat? Perquè el gra de blat ha de morir, podrir-se com aquell que diu, quan és enterrat sota la terra. I després, al cap d’un temps, dona fruit de vida, una espiga de molts grans de blat, de la qual després se’n farà farina per fer el pa. Tot un procés que sembla de mort i és de vida, i vida per a tothom. Amb aquesta senzillesa l’Evangelista Joan ens descriu la voluntat de Déu de donar-nos el seu Fill Jesús perquè tinguem vida, i vida abundant.

L'ideal seria acudir a la catequesi portant un gra de blat, una espiga i un tros de pa. Veurien el procés que nosaltres ni arribem a creure’ns perquè hi ha com un miracle de la naturalesa. Precisament per això l’Evangeli agafa aquesta imatge que sembla “inversemblant.”

I ara, mirant el dibuix, veiem la figura de Jesús que, a la seva mà dreta, té un gra de blat, que ell el deixa caure dins d’un sot molt petit, i també porta la regadora amb aigua, per regar el gra de blat un cop és soterrat a terra, fins arribar a transformar-se en espiga.

  • Els nens i nenes haurien d’encerclar amb una línia de color el “petit detall” del gra de blat, el sot i la mà de Jesús
  • Fixem-nos que el gra de blat té forma de cor (símbol de l’amor i d’estimar). És a dir: aquest és un gest d’amor.

I després o abans de pintar el dibuix, valdria la pena que els nens i nenes diguessin si, a vegades, estimar ens costa. A Jesús estimar-nos fins a donar la vida li va costar, i molt.

  • Posem exemples de la vida familiar més propera, de l’amistat entre nosaltres, de bones obres que molta gent (herois/heroïnes ignorats) fa per millorar el món i fer felices les persones.
  • Què voldrà dir “enterrar” el gra de blat? Semblar que no val la pena fer aquest acte “heroic” perquè potser molta gent no ho apreciarà…
  • Petits actes d’estimar els altres poden fer canviar el món. Exemples (no caure únicament en el tòpic de la pandèmia, encara que sigui veritat!)
  • I després valorar que ha valgut la pena fer això, perquè el món s’ha fet més bo, més just, més feliç.

I, per acabar: per què Jesús ha triat aquesta imatge del gra de blat, del pa? Es pot contestar perquè és l’aliment més necessari, aquell que tothom hauria de poder menjar. Hi ha coses molt necessàries que hem de fer, encara que ens costi un esforç, un acte de generositat. Podem buscar i trobar exemples. Els nens segur que tenen imaginació per viure-ho.

Acabo amb un fet històric. En una escola molt senzilla d’un poblet africà, un mestre per estimular els seus alumnes a treballar va portar a classe una cistella de fruita. I va dir que la donaria a aquell o aquella alumna que acabés primer. Va començar la prova, i ningú es movia per anar a buscar la cistella. I molts ja havien acabat. Quan va acabar el darrer, es van aixecar tots alhora, perquè pensaven que no hi havia dret que només s’emportés el premi un sol company… Lliçons que els nens ens dones als adults…