«Tots som fràgils. Tots iguals. Tots preciosos.» Papa Francesc.

La natura és un llibre ple de lliçons extraordinàries sobre la supervivència de les espècies. Sabies que els cargols habiten en gairebé tots els ecosistemes del planeta? Potser només pensem que són lents, però tenen una gran capacitat per adaptar-se al medi i la closca de carbonat de calci els protegeix com si fos un escut. Per mi, és el símbol més universal d’una casa en moviment. I, mentre nosaltres ens esforcem per oblidar-ho, submergits en l’espiral de la fressa i la pressa, els cargols ens ho recorden. És irònic, però, que no tinguin orelles ni conductes auditius, mentre que nosaltres, tot i sentir-hi perfectament, som absolutament sords davant del crit d’una terra que ja no pot més. Beethoven, un dels compositors més importants de la història, deia: «Es pot perdonar una nota mal tocada, però no tocar sense passió». Ell també era sord. I no és això el compromís?

Avui, 149 països estan afectats pels efectes de les catàstrofes naturals i hi ha milions de persones desplaçades per ciclons, inundacions, sequeres, despreniments de terra, temperatures extremes… perquè el canvi climàtic és fruit d’un model productiu nefast i de polítiques extractives salvatges que fan trontollar els fonaments de la nostra Casa Comuna. Sabies que les migracions climàtiques representen el triple de la xifra de persones refugiades per conflictes armats i violència?

Bangladesh és especialment vulnerable perquè és el vuitè país més poblat del món, amb una densitat de població elevadíssima, on les tempestes tropicals i els ciclons n’inunden regularment les zones costaneres i provoquen milers de desplaçaments anuals. S’estima que, el 2050, un de cada set habitants de Bangladesh serà un emigrant pel clima. I si l’escalfament global continua i els pols es fonen, Bangladesh desapareixerà sota el mar. Són dades angoixants com també que, d’aquí a trenta anys, 200 milions de persones necessitaran ajuda humanitària. Potser nosaltres també ens convertirem en una persona desplaçada en nom del clima, tan anònima com oblidada?

Cada 11 de juliol se celebra el Dia Mundial de la Població. És una data per renovar els nostres vots amb la humanitat i començar a caminar junts per salvar aquesta pàtria que se’ns desfà a les mans com si fos de mantega, amb el futur com a únic desig: «Així va aplegar-se tota la gent d’Israel, units com un sol home contra la ciutat» (Jutges 20:11).