Cada tarda, quan s’il·luminen els carrers de la teva ciutat, com si un milió d’estels et piquessin l’ullet, pregunta’t per què somrius. Enmig de l’espiral de consum que ens arrossega com un remolí de vent, d’on nosaltres només som fulles que viatgen a mercè dels desitjos, atura’t per escoltar l’aire i sentiràs com ningú et parla perquè Nadal no és això. Hem convertit la celebració més important dels cristians en un negoci, un joc que ens empeny a comprar i a gastar sense fre, a viure cap enfora com si la nostra vida fos un immens aparador que hem de guarnir només per als altres. I, mentrestant, el nostre cor batega trist perquè Nadal no és això. Jesús va venir al món en la humilitat d’una establia i oblidem contínuament que va néixer pobre per ensenyar-nos que la riquesa de veritat no és en aquest món. El Papa Francesc ens ho recorda a l’encíclica Laudato si’: «Com més buit està el cor de la persona, més necessita objectes per comprar, posseir i consumir». Ens rendim davant dels déus del capital com si fóssim idòlatres i tots hi caiem, l’un rere l’altre, perquè la nostra societat cada cop té les arrels menys fortes i menys fondes.
Així que, davant de l’arbre dels desitjos que engalana casa nostra, meditem junts què és l’esperit de Nadal perquè no es troba enlloc més que dins dels nostres cors. I quan sentis la música, la gresca, i visquis la festa d’aquests dies que ha de ressonar com un clam de joia pertot arreu perquè celebrem que Jesús és nat, cerca l’estel que et durà fins a Betlem. I llavors, admira la màgia de l’univers, que és un infant que neix per fer-nos renéixer també a nosaltres; i això vol dir fer-nos obrir els ulls del cor perquè aprenguem a estimar la realitat i a ser-ne dignes successors. El camí de la llum d’Orient ens ha de guiar cada dia de l’any i aquest és el sentit del nostre viatge com a cristians. Nadal és també l’aniversari de la nostra fe, de la nostra esperança, i això ens demana compromís per protegir la família humana però també la nostra estimada terra, sobre la qual ens acarnissem com si fóssim aus rapinyaires.
Aquests dies, sota l’embruix de tants regals, despulla’t de la superficialitat dels teus desitjos i reneix com ho fa Jesús cada 25 de desembre. Sigues tu també llum per als altres i lluita per la Casa Comuna. Aquest és el meu desig de Nadal.
(Imatge: Marta Finazzi)
