El passat 5 de desembre el laboratori Lawrence Livermore, de Califòrnia (USA), va aconseguir un “assoliment científic històric”: generar la mateixa energia que emeten les estrelles. Una reacció de fusió nuclear que, en produir guanys nets d’energia, permetrà a la humanitat trobar solucions a les seves complexes necessitats energètiques.
Una extraordinària proesa científica, que no inventa res sinó que reprodueix un dels dinamismes de la realitat.
Descrivint-ho en paraules molt senzilles:
En un petit cilindre es posa una petita esfera composta de deuteró i de tritó (isòtops d’hidrogen), es puja la temperatura del recipient a tres milions de graus Celsius i en dirigir raigs làsers a l’esfera es produeix la ignició i s’allibera més energia de la que s’ha l’aplicat.
Els entesos diuen que l’energia és segura perquè aconseguir aquesta reacció és un procés molt difícil i en cas que la seqüència s’alteri el procés s’apaga i no passa res.
També afirmen que caldrà esperar fins que el procediment pugui arribar als ciutadans, perquè existeixen dificultats significatives a nivell científic i tecnològic.
I si aquest dinamisme del món físic el prenem com a símbol que ens ajudi a copsar les dinàmiques del món del esperit?
El petit recipient podríem ser cadascun de nosaltres.
L’atmosfera, aquella que conreem envers la vida: confiança, positivitat.
La boleta de deuteró i tritó podria ser aquest nucli intern on trobem el més humà i el més diví de nosaltres: l’entramat de capacitats psicològiques i espirituals.
L’emissió del làser serien les crides que l’Esperit ens fa, directament o a través de les persones i el context.
Fixem-nos i veurem que quan els tres elements es donen s’obren horitzons nous i reneixen els ànims. Quan un falla, no passa res.
Es pot estar patint i a la vegada confiar.
Els nostres dots personals s’omplen de sentit quan es posen en relació amb les necessitats dels altres.
La fusió dels tres factors genera sentit, justícia, pau, joia a les nostres vides i en la d’aquells amb qui ens relacionem. No ens resignem a viure sostenint-nos en un sol factor, per excel·lent que ens sembli, perquè probablement tot i no fer mal, no es generarà res de nou.
Tinguem-ho present ara que ens apropem a estrenar un altre any, disposem-nos a que sigui nou no pel canvi de xifres sinó per la vivència d’aquesta “fusió”.
