En l’homilia de diumenge passat, el Pare Antoni va dir que «un bosc que es crema és una ferida a la pell de la terra» i les seves paraules em van fer pensar en tots els incendis d’aquests dies; i en com milers de persones confinades, impotents i angoixades davant de la majestuositat imparable del foc, han vist com els seus paisatges quedaven reduïts a no-res, engolits per les flames i calcinats per la cendra. Amb tanta destrucció en qüestió de segons, la pregària ecològica d’avui només pot ser un homenatge a tot el personal del cos de Bombers i dels voluntaris de les Agrupacions de Defensa Forestal que treballen per protegir la nostra terra, prevenir i combatre els incendis forestals i promoure la conscienciació i l’educació ambiental entre la població. Són peces clau i indiscutibles de la nostra societat i per això la seva intervenció és heroica perquè arrisquen la seva vida per salvar la nostra. T’has aturat a pensar com seria avui la natura sense tallafocs ni una bona gestió forestal del territori?
Les cicatrius d’un incendi són la terra cremada i l’horitzó tenyit de fosc on abans hi havia tots els tons del color verd, però també són la desaparició d’hàbitats i la pèrdua de biodiversitat. Moltes vegades, assistim a desastres provocats per la barbàrie humana, la inconsciència o la ignorància però, sigui com sigui, són atemptats contra la responsabilitat d’estimar i de cuidar la Casa Comuna; aquella que oblidem que és la nostra llar perquè, si la terra mor, nosaltres també ho fem a poc a poc. Per això, cal que tothom s’impliqui en aquesta tasca, des dels governs als ciutadans anònims com tu i com jo perquè tots som els guardians de la Mare majúscula que ens sosté i ens acull. La trepitgem cada dia, però potser no som prou valents com per defensar-la a ultrança mentre restem indiferents a la realitat de la crisi climàtica que ens envolta.
Sabies que les onades de calor seran més llargues, més extremes, més intenses i més freqüents per culpa del canvi climàtic? En el nostre món mediterrani, sempre n’hi ha hagut, però negar-ho ara i girar-s’hi d’esquena és una actitud contrària a tot el que predica l’Evangeli; així que pregunta’t si en el teu cor també hi ha un incendi devastador o bé una flama enmig d’una bardissa que no es consumeix. Si com Moisès has vist aquest espectacle extraordinari, és que a dins teu hi ha Déu.
(Imatge: Marta Finazzi)
