Segurament aviat viurem un temps molt complicat. En tenim signes de fonts “fiables”. La realitat, però, no és sols el que s’espera, sinó també la capacitat de reacció personal i social. La vida no és el que passa, sinó també com ens la prenem.
I si creix la pandèmia? I si tinc la mala sort de contagiar o ser contagiat? I si tanquen les escoles? I si l’economia —no sols la macro, sinó la domèstica— fa aigües per tots els forats? I si...?
Hi ha una actitud personal que pot empitjorar aquestes realitats, o algunes d’aquestes realitats... I, per altra banda, hi ha una alternativa per afrontar-les amb serenitat, coratge i solidaritat.
No val la pena trigar massa a acceptar l’alternativa personal: coratge, solidaritat i afrontar la realitat que vingui.
Però com enfortir el nostre esperit per anar esdevenint persones constructives i resistents quan sembla que serem engolits per situacions que ens superen?
1.- Potenciar els valors de fons.
2.- Potenciar les relacions comunitàries constructives.
3.- Des de perspectives globals, viure dia a dia.
4.- En tant que sigui possible, tenir cura de la salut i el descans.
5.- Un ordre, un projecte revisable i l’examen diari.
6.- Espiritualitat i diàleg interior amb Aquell que ens estima.
