Admiració, fascinació, amor i donació

Em preguntes què has de fer per seguir Jesucrist. Vols seguir-lo. Com?

ADMIRACIÓ. Medita durant una estona cada dia els evangelis. Fixa la teva atenció de manera especial en Jesús. Veuràs com l’aniràs admirant: la seva senzillesa, la seva intel·ligència, la proximitat als malalts, als marginats, als infants... els consells, la sinceritat, la imaginació de les paràboles... Deixa que tot això et vagi impactant, supera les rutines i medita-ho com a novetat i com a llum en les foscors actuals. Realment, Jesús és admirable!!

FASCINACIÓ. La clau per fer un pas endavant en el coneixement de Jesús és intentar contemplar el seu interior. Com a ser humà, la seva estructura psicològica es mou en els paràmetres humans. A partir de les realitats que admires, intenta descobrir els seus sentiments, les emocions del seu cor, les seves recerques, decepcions, amistats, dubtes, il·lusions, el seu món interior i la relació amb el Pare. Realment, la vida interior de Jesús, a mida que la vas intuint, és fascinant.

AMOR. Com la fontana que neix del cor de la terra, l’amor neix de l’admiració i la fascinació. Així passa, no creus? Sobretot si l’altre et mostra un sentiment favorable, i més encara si et diu amb fets i paraules que ell t’estima fins i tot abans que tu el coneguis. Com interpretar, si no, aquelles paraules: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats... que soc mans i humil de cor”. El nostre amor, petit i fluctuant com una flama moguda pel vent de la vida, resulta que es troba amb el seu amor.

DONACIÓ. Aquest amor no és per quedar-se contemplant mentre la vida passa. És un amor que t’agafa de la mà i diu: Anem!! Cap a la família, la comunitat, la professió, la política, el món. Actius, passius, contemplatius i creatius. Anem! No pas sols sinó en companyia, en grup. No pas els més creguts i autocomplaents. Vinga, que fa falta, que el temps corre, i hi ha tanta gent que pateix. Jo seré amb vosaltres fins a la fi dels temps. Què et sembla? D’acord, Senyor.