A tu lado

Jarabe de Palo

Orquesta Reciclando

A tu lado la vida me sienta mejorcada día que pasa es diferenteun segundo a tu lado es un regalo eres mi mundo, lo que ocurre alrededor.A tu lado la vida sale mejorel tiempo corre pero a mi poco me importahoy la brújula vuelve a marcar el norteme siento bien y no necesito nada.A tu lado, me quedaré sentado.A tu lado, sin soltarte de la mano.A tu lado, yo sobreviviré.A tu lado, para siempre a tu lado.A tu lado tengo ganas de vivirjunto a ti estoy como en el cielosoy un niño que no paro de reirlo mejor que en la vida me ha pasado.A tu lado, sea el bueno sea el malohe encontrado a una mujer, una amante, una amigatú me das sin pedirme nada a cambiotú me das lo que nadie más me ha dado.A tu lado, sea el bueno sea el malo.A tu lado, lo mejor que me ha pasado.A tu lado, un segundo es un regalo.A tu lado, yo sobreviviré.

Com dir a algú que l’estimes?

"Nunca he sido capazde decir lo que digo en esta canción a nadie. Ni a mi padre, ni a mi madre, ni a mis amigos, i a mi chica. Pero cuántas veces lo he querido hacer. (...) Como me dijo alguien alguna vez, "una cosa es que me quieras, y la otra muy distinta es que consigas hacérmelo sentir". Padre, madre, hermanos, hija, amigos y seres queridos en general. Esta canción la escribí para deciros que os quiero mucho. Mucho más de lo que parece. Mucho más de lo que os haya podido demostrar nunca."Com dir a algú que l'estimes? Per Sant Jordi regalem roses i llibres, en Pau Donés va escriure aquesta cançó, d'altres ho identifiquen al servei ("En tot servir i estimar" que deia Sant Ignasi de Loiola) i Jesús ho va expresar rentant els peus als deixebles.Per altra banda, en Pau Donés ens diu que estimar és estar al costat, és a dir, fer costat a algú i compartir la seva ruta. El fil conductor de les històries de la Bíblia no deixa de ser un continu "fer-nos costat" de Déu a la humanitat fins al punt de lliurar-se Ell mateix.

La cançó de Jesús

Jesús, per dir als seus que els estimava, no va fer una cançó..."Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem.  Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida." (Jn 13, 1-5)