Jesus was an only son

0 -

Jesús era fill únic

Bruce Springsteen

Devils and dust

Jesus was an only sonAs he walked up Calvary HillHis mother Mary walking beside himIn the path where his blood spilledJesus was an only sonIn the hills of NazarethAs he lay reading the Psalms of DavidAt his mother's feetA mother prays, "Sleep tight, my child, sleep wellFor I'll be at your sideThat no shadow, no darkness, no tolling bell,Shall pierce your dreams this night"In the garden at GethsemaneHe prayed for the life he'd never live,He beseeched his Heavenly Father to removeThe cup of death from his lipsNow there's a loss that can never be replaced,A destination that can never be reachedA light you'll never find in another's face,A sea whose distance cannot be breachedWell Jesus kissed his mother's handsWhispered, "Mother, still your tears,For remember the soul of the universeWilled a world and it appeared

Jesús era hijo único Cuando subía al Calvario Su madre María caminando a su lado En el camino donde se derramo su sangre Jesús era hijo único En las colinas de Nazaret Cuando yacía, leyendo los salmos de David A los pies de su madre. Su madre rezaba duerme mi niño, duerme bien Porque yo estaré a tu lado Para que ninguna sombra, ni oscuridad, ni tañido de campana, Interrumpan t sueño esta noche En el jardín de Getsemaní Oró por la vida que ya nunca viviría Pidió a su madre en los cielos Que apartase el cáliz de la muerte de sus labios Esa es una pérdida que nunca se puede recuperar Un destino que nunca se podrá alcanzar Una luz que nunca encontrarás en ningún otro rostro Un océano que nunca se puede atravesar Jesús besa las manos de su madre Susurra "Madre, seca tus lágrimas Recuerda que el alma del universo deseó una palabra y se hizo carne"

l'àngel de la tendresa maternal

A què treu cap que en Bruce faci una cançó com aquesta? No ho sabem però és d'una tendresa confortant.És interessant la relació Maria-Jesús posada en paral·lel amb un Déu i Mare amb Jesús en la pregària de l'hort de Getsemaní.La cançó-pregària del boss ens parla d'un Déu que és tendresa, que vetlla per cadascú de nosaltres com a un fill/a únics en plena nit fosca, enmig dels perills. En la primera estrofa es parla dels salms del rei David que Jesús deuria haver aprés de ben petit a casa. El salm 131 és, segurament, el que millor expressa la tendresa d'un Déu-mare.

Com un nen a la falda de la Mare (salm 130-131)

Senyor, el meu cor no és ambiciósni són altius els meus ulls;visc sense pretensions de grandeseso de coses massa altes per a mi.Jo em mantinc en pau,tinc l'ànima serena.Com un nen a la falda de la mare,així se sent la meva ànima.Israel, confia en el Senyorara i per tots els segles