Déu, Tu tens un poble
ja des d’antic.
Estimes la humanitat
et fas amb ells,
t’hi alies,
t’hi compromets,
t’arrisques
fent-te teus els seus perills.
T’has posat
cos a cos
al seu costat.
En les seves tradicions immemorials,
en els costum casolans,
en el caliu del fogar,
en l’accent del seu parlar,
i en el seu tros de terra
ple de nobles ideals,
Tu hi ets ficat.
Tu tens un poble
ja des d’antic,
i nosaltres també el tenim.
Estimem aquella gent
que van forjar la nostra terra.
Que se la van guanyar
pam a pam.
Que li van donar el seu plor
i el seu cant.
Estimem aquelles generacions
d’homes i dones grans,
que sense plànyer l’esforç
van deixar-hi, tot passant,
estelles del seu cor
i gotes de la seva sang.
I estimem tot això
perquè t’estimem a Tu
que vius en la nostra carn.
Autoria desconeguda
