Tornar a Tu, 
quan he cercat 
d’apagar la set de la meva ànima 
enganxant el cor a les coses 
i no posant límits al meu desig de possessió.

Tornar a Tu,
 quan m’he rebel·lat
 contra el teu voler
 i secretament t’he acusat 
de no voler-me concedir allò que desitjava. 

Tornar a Tu, 
quan la meva pregària emmudia, 
i em volia convèncer a mi mateixa 
que la meva pena et deixava indiferent. 

Tornar a Tu, 
quan he permès a la vida de cada dia 
que fes de mi la seva esclava,
 i ja no trobava el temps de romandre 
silenciosa a la teva presència.

Tornar a Tu, 
quan he decidit lliurar-me a l’ansietat 
i a l’angoixa, en lloc confiar i abandonar-me a Tu.

Tornar a Tu, Senyor, 
no per fugir un cop i un altre 
sinó per quedar-m’hi finalment. 

Sabine Neagli