Senyor, sovint sento set
corro cap a diversos pous per apaivagar-la.
Com la samaritana,
em costa reconèixer de què tinc set.
Per això m’equivoco de pou: cerco satisfacció
en el consum de diversos productes,
especialment els que m’ofereix la publicitat,
en persones que estiguin per mi,
que m’ofereixin moments gratificants,
en experiències d’alt voltatge emocional,
en espectacles musicals o esportius
que em facin vibrar,
en productes que m’ajudin a oblidar
l’avorriment o l’absurd que visc,
en gurus que em prometin
arribar a la il·luminació...
Però al meva set s'apaga,
més aviat em fa tornar una i altra vegada
als pous de sempre, en una mena de cercle viciós.
Fins que un dia en un dels pous em vens a trobar
demanant-me aigua a mi.
I així m’obres un altre horitzó:
no cercar-me a mi mateix,
sinó cercar els altres i a tu.
No condemnes ni ridiculitzes
la meva recerca infructuosa,
però, amb humilitat i discreció,
em fas descobrir la set que cerco sadollar
en el més profund del meu ésser:
la set d’Amor com el teu,
d’una Vida per sempre amb tu.
Autoria desconeguda
Fotografia: Falco en Pixabay
