Què n'has fet del teu germà?

Cada dia contemplo impunement
com en moltes ciutats,
els soldats són obligats a matar 
als seus semblants
contra la pròpia consciència, 
perquè a  la seva esquena
hi ha interessos creats.  

M’ informo còmodament
que un germà blanc,
menyspreant un de color,
li nega a no sols la convivència
sinó el dret a ocupar un lloc en la societat.
Perquè l'orgull de la raça
encara és present.  

Aprenc sense dolor
que milers d’ infants
són explotats sexualment
perquè se’ls mira
només com a objecte de plaer.
I els li’n queda marcada
tota l’existència de després.  

Sento a dir rutinàriament 
que molts adolescents,
pagats com a sicaris
per la guerrilla,
són instigats cruelment a l’homicidi,
perquè en la seva marginació
desconeixen totalment 
l’escala humana de valors.  

M’adono sense esquinçar-me 
interiorment, 
que la vida dels ancians
és segada amb brutalitat
perquè, mirant-ne la utilitat,
fan nosa en aquest engranatge
fet només per a l’ eficàcia.

A més dels milers que moren afamats,
de la multitud engolida pel Sida,
del milions que viuen subdesenvolupats,
dels despullats que no tenen sostre
a les nostres ciutats, 
dels malalts que tinc al meu abast,
o dels qui estan a la presó...
¿què faig per tants i tants germans
que urgentment em necessiten?  

¿Què faig per tots aquells
que, com a fruit 
d’aquesta meva societat
eminentment egoista,
no poden viure la vida
si no és a través d’una forma 
de mort irresistible?
¿Pels qui, de més lluny o més a prop
estan abocats
a una vida feta de MORT
i a una mort que els és VIDA?

Déu meu,
mira la meva impotència,
te la dono amb tota l'estimació,
I fes que tot aquest sofriment
irresistible,
aviat sigui TRANSFORMAT
en COMUNIÓ.

Autoria desconeguda
 

Fotografía: Juan Carlos Fernández