Pobresa evangèlica

No tenir res.

No portar res.

No poder res.

No exigir res.

I a més a més,

no matar res.

No callar res.

 

L’Evangeli, tan sols, com una navalla esmolada.

I el plor i el somriure en la mirada.

I la mà estesa i encaixada.

I la vida, a cavall, donada.

 

I aquest sol i aquests rius i aquesta terra comprada

per a testimonis de la Revolució ja esclatada.

 

Pere Casaldàliga