Tu ens regales el perdó.
No ens demanes de negociar-ho amb tu
a base de càstigs i contractes.
“El teu pecat està perdonat. No pequis més.
Vés i viu sense pors.
I no carreguis el cadàver d’ahir sobre les teves espatlles”
No ens demanes sanejar
el deute impagable
d’haver-nos girat contra tu.
Ens ofereixes una vida nova
sense haver de treballar aclaparats per l’angoixa,
pagant els interessos d’un compte infinit.
Ens perdones de tot cor.
No ets un Déu de tants per cent en l’amor.
“A aquest, setanta-cinc,
i a l’altre, només vint-i-tres”.
Fem el que fem, som fills cent per cent.
El teu perdó és per a tothom.
No solament et carregues a l’espatlla l’ovella perduda,
sinó també el llop tacat amb la sang de l’anyell.
Perdones sempre.
Setanta vegades set surts al camí
per acollir la nostra tornada,
sense tancar-nos el rostre, ni congelar el somriure,
ni racionar-nos la paraula per les nostres fugides repetides.
Amb el perdó ens dones el goig.
No vols que rumiem en un racó de la casa
el nostre passat trencat, com un animal ferit, sinó
que celebrem la festa de tots els germans,
vestits de gala i de perfum, entrant en la teva alegria
Et demanem en el Parenostre:
“Perdona’ns com perdonem”.
Avui et demanem encara més:
ensenya’ns a perdonar els altres
i a nosaltres mateixos
com tu ens perdones a nosaltres.
Autoria desconeguda
