Vaig dir tremolós al sol ponent:

"Parla'm de Déu!"

El sol es colgà sense dir-me res.

i el somni es convertí en realitat.

L'endemà al matí,

quan jo obria la finestra,

el sol ja m'esperava somrient.

 

Vaig dir al rossinyol: "Parla'm de Déu!"

I el rossinyol cantà.

Vaig dir a l'ametller: "Parla'm de Déu!"

i l'ametller florí.

Vaig dir a la font: "Parla'm de Déu!"

i l'aigua brollà.

Vaig dir a la natura: "Parla'm de Déu!"

i la natura es va cobrir de bellesa.

 

Vaig dir al meu fill: "Parla'm de Déu!"

i l'infant em va dir: "Parla-me'n tu."

Vaig dir al meu pare: "Parla'm de Déu!"

i ell se'm quedà mirant i estimant.

Vaig dir a la mare: "Parla'm de Déu!"

i la mare em va fer un petó.

Vaig dir al pagès: "Parla'm de Déu!"

i el pagès m'ensenyà a llaurar.

Vaig dir a l'obrer: "Parla'm de Déu!"

i ell em va dir: "Treballa i el trobaràs."

Vaig dir al pobre: "Parla'm de Déu!"

i em donà un tros de pa que es duia a la boca.

 

Vaig dir a l'enemic: "Parla'm de Déu!"

i l'enemic em va donar la mà.

Vaig dir a un nen: "Parla'm de Déu!"

i el nen em somrigué.

Vaig dir a un soldat: "Parla'm de Déu!"

i el soldat va deixar les armes.

Vaig dir a la gent: "Parla'm de Déu!"

i la gent m'estimà.

 

Vaig dir a la mà: "Parla'm de Déu!"

i la mà esdevingué servei.

Vaig dir al dolor: "Parla'm de Déu!"

i el dolor es féu agraïment.

Vaig dir-te: "Parla'm de Déu!"

i tu ja saps prou què em vas dir.

 

Vaig dir a la Bíblia: "Parla'm de Déu!"

i la Bíblia s'ofegà de tant parlar-ne.

Vaig dir a Jesús: "Parla'm de Déu!"

i Jesús resà el Parenostre.

Vaig dir a Déu: "Parla'm de Déu!"

i Déu em va dir: "Et parlaré de tu.

 

P. Miquel Estradé