Avui vull començar demanant-te perdó.
Perdó per les mil vegades que m’he enfadat
després de demanar-te alguna cosa que no m’has donat.
Perdó perquè t’he jutjat
per alguna cosa que ha passat al món i al meu món
i te n’he donat les culpes.
Perdó perquè moltes vegades
he intentat fer-te a la meva mida,
un Déu a la meva mida.
Perdó perquè, quan mirant-te a la creu,
només he sabut veure les marques de les mans i dels peus
i no he sabut veure el teu cor.
Perdó pel centenar de vegades
que no he sabut veure’t en els altres,
perquè em feia mandra obrir els ulls del cor.
Perdó per les vegades que no t’he escoltat
i he desviat la mirada per no veure’t
Perdó!
Però també, sobretot,
el que vull fer és donar-te gràcies.
Gràcies per estar sempre amb mi.
Gràcies per la sort que tinc de poder gaudir de tota la creació.
Gràcies per deixar-me gaudir de l’amor.
Gràcies per les abraçades que mitjançant els altres em fas.
Gràcies la poesia
que tantes vegades em fa estar més a prop teu.
Gràcies per posar-me un somriure al llavis.
Gràcies perquè podem gaudir d’estimar
i de ser estimats pels altres i per Tu.
Gràcies per tot Pare.
Anòmin
Fotografia: Nader Ayman a Unsplash
