Demanar perdó és respirar a fons
i escoltar la veu de la consciència.
És sostenir el malestar
i el dolor de l'ofensa,
donar-li espai, abraçar-lo...
És acollir que l’altra persona
tingui dret a estar molesta,
enfadada, disgustada...
És donar permís per al silenci,
per a la distància,
perquè l’altre aculli el perdó com ell/a pugui.
És deixar temps per a l’espera,
per als ritmes distants del guariment.
És abandonar les paraules
i deixar per als gestos de retrobament,
de tendresa, de confiança, de cura...
És confiar en la pau del cor,
malgrat no saber què farà l’altre del teu perdó.
És fer-nos cada cop més senzills,
més hàbils per a la comprensió i el servei.
I és deixar que brolli
en mi la feblesa que m’humanitza
i que m’ajuda a estimar.
Autoria desconeguda
