Estem ja molt al final de l’any litúrgic -diumenge vinent, Crist Rei, el darrer diumenge de l’any-. I una manera d’escoltar el missatge d’aquests darrers diumenges és rebre’l com la possibilitat de considerar -mirada en perspectiva- com volem situar-nos en la vida. Quines actituds vitals volem que ens condueixin al llarg de la vida. Com volem viure.
Celebrem avui la X Jornada Mundial dels Pobres. El lema de la Jornada és “El Senyor és el refugi del pobre”. Acollim aquesta oportunitat d’escoltar el crit dels empobrits. Molt sovint silenciat per la nostra indiferència. I renovem la necessitat de reconèixer la presència de Crist en aquells que viuen marginació i injustícia.
1.- Reconeixem que tots hem rebut dons del Senyor.
Tots hem rebut qualitats, capacitats, oportunitats, habilitats, béns... Tots i totes. Cadascú els seus i a la seva manera. Però tots hem rebut els dons -els “talents”- que el Pare ens ha donat... per posar-los al servei dels altres. Potser algun cop ens haurem sentit “propietaris” d’aquests talents. I els haurem utilitzat pel propi gaudi i benefici. Error fatal!!! Som administradors. Rebuts per tal que redundin en bé de tots. Administradors – dipositaris del favor de Déu. Enviats a compartir-lo i transmetre’l.
Amb una gran gratitud. Precisament l’agraïment ens permet saber-nos administradors, agraciats pel do de Deú.
2.- Podem triar viure amb por, o amb confiança.
Certament que vivim envoltats d’incerteses, perills, interrogants. (Encara estem corpresos i tristos per l’accident dels trens a Urda.) Sí. És així. Però a les nostres mans està de viure amb por, desconfiar, buscar seguretats en tot, restar quiets als nostres llocs segurs. I així , fins a la passivitat de no atrevir-nos. La Bona Notícia de Jesús ens crida a viure amb fe. Des de la fe. Cridats a confiar. A posar en joc el que som i el que podem fer. Cridats a actuar. A no quedar-nos de braços creuats. Cridats a posar en joc els talents rebuts.
Jesús, a l’Evangeli felicita els qui així ho van fer. I fa notar la niciesa del qui va guardar ben amagat el seu talent.
3.- ...I encara en rebrà més...
Ja sabem que l’Evangeli no és cap tractat d’economia. Efectivament. Per més que constatem -econòmicament- aquest “efecte Mateu”: Els rics, cada cop més rics. Els pobres cada cop més empobrits.
Jesús parla de disposicions del cor. De disposar-nos a estimar sense mesures calculades. A cor obert.
Sens dubte haurem tingut ocasió de comprovar que quan posem ganes, il.lusió, entusiasme, generositat, entrega, en tot el que fem i vivim, aquestes, creixen. Trobem noves motivacions. I trobem gent motivada, al nostre voltant. Contràriament, quan no posem res de tot això, ben aviat se’ns acaba la corda. I allà on hi havia un repte, veiem una dificultat invencible. I quedem aturats. Buits i entristits!
“A tot aquell qui té, li serà donat, i en tindrà de sobres. En canvi, a aquell qui no té, fins allò que té li serà pres.”
Fotografia: Wall en Pixabay
