Aquests dies no es parla de res més que de l’eclipsi del segle, un fet astronòmic excepcional que reuneix tres esdeveniments en un sol dia. Abans de l’alba, Júpiter, Mercuri, Mart, Urà, Saturn i Neptú s’alinearan al cel. Després, durant tot el dia, la lluna cobrirà completament el Sol i, finalment, de nit, amb el cel ben fosc, assistirem a la pluja d’estels Perseids o llàgrimes de sant Llorenç. Nosaltres ho viurem amb les emocions a flor de pell, però t’has aturat a pensar en com aquest eclipsi afecta la flora i la fauna? Mentre els ocells diürns es queden en silenci, confosos per la manca de llum, les aus nocturnes es desperten i fan sentir l’esclat dels seus cants fins que el Sol torna a fer acte de presència i tots els ocells canten a l’uníson com si fos un nou matí. Aquest és l’espectacle anònim que ens regala la natura, però que només serem capaços de copsar si hi parem prou atenció. Per tant, no te n’oblidis: aquest eclipsi és una oportunitat per admirar la Creació en la seva totalitat, del cel a la terra i de la terra al cel.
Tot recordant la festivitat de santa Clara, que celebrem l’11 d’agost, un dia abans de l’eclipsi, sabies que ella exhortava les germanes a adorar Déu cada cop que veiessin arbres bonics, florits i frondosos; i volia que fessin el mateix quan veiessin homes i dones i les altres criatures per tal que Déu fos adorat en tot i per tot? Aquest és l’esperit ecològic que ens ha d’inspirar i de revolucionar per dins, com si fos el pal de paller que sosté la Casa Comuna que tots habitem i estimem. La vida senzilla que ens proposa santa Clara avui és model de sostenibilitat en un planeta ferit per l’espoli de la natura, per l’individualisme i pel consumisme exacerbat que ens devoren per dins. Santa Clara compartia tot el que tenia amb els més pobres, tal com feia sant Llorenç, a qui el prefecte de Roma va reclamar les riqueses de l’Església i vet aquí que el sant s’hi va presentar al cap de tres dies amb tots els pobres que cuidava perquè ells n’eren els autèntics tresors.
Sant Llorenç i santa Clara ens conviden a viure un Evangeli encarnat a la realitat, tocant de peus a terra però sense deixar de mirar el firmament, allà on la immensitat de l’univers ens recorda la nostra humil i vulgar petitesa humana. La meva pregària és que els nostres cors no s’eclipsin davant del mal que sacseja el món, que la indiferència no ens en faci còmplices i que sapiguem lluitar contra el poder de la foscor amb totes les nostres forces.
(Imatge: Marta Finazzi)
