Déu és primer!
Déu és el primer, perquè Déu és des de sempre i per sempre. Déu des de sempre existeix i existirà per sempre. Déu és qui estima des de sempre i per sempre. Déu m’ha tingut present des de sempre i per sempre. Déu m’ha estimat des de sempre i per sempre. Déu m`ha fet participar d’aquell do amb la que més em puc assemblar a Ell. Ell m’ha donat aquell do amb el que jo em puc relacionar més profundament amb els altres. Déu m’ha donat la capacitat d’estimar els altres, estimats també per Ell.
Déu, doncs, és l’origen de tot, Ell és la font de l’amor. Per això Ell és el primer que hem d’estimar. Sense Ell no podríem estimar ningú. Ell és, doncs, el primer en tot, especialment en ser estimat.
El nostre primer amor
Des de la fe en Jesús, com manifestació de l’amor de Déu a la humanitat, resulten clares les seves paraules. Ho són des de la fe en Jesús, Jesús, l’amor de Déu, enmig nostre. I és l’amor el que el porta a donar la vida per nosaltres, per cada un de nosaltres.
Des d’aquest punt de vista, més enllà de la nostra sensibilitat humana, la realitat de la nostra fe ens arriba la clara petició d’amor que Jesús ens fa, per sobre de qualsevol altre amor per noble i bo que sigui. D’aquí que “Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi”.
Vida que es dona...es guanya
I evidentment, l‘amor a Jesús ha de portar a identificar-se amb la seva vida, una vida d’amor als altres. La vida d’amor es concreta ineludiblement en una vida d’entrega als altres, fins i tot a donar la pròpia vida.
Jesús amb la seva vida entregada al bé dels altres, de tots els altres, va arribar a donar-la totalment, fins a morir a la creu. Però, precisament perquè la va donar, va guanyar la vida nova de ressuscitat.
Per això Jesús mateix la promet a tots els que facin de la vida una entrega als altres: “Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran”.
I Jesús, sempre realista, sap, i Ell n’ha tingut dura experiència, que la vida d’entrega comporta sovint incomprensions, dificultats i penalitats. Per això anima a afrontar-la i a carregar-se-la com una creu. Cada u té i tindrà la seva. Però no hem d’oblidar que Jesús, de la creu li va sorgir la vida per Ell i per a tots els que la sabran portar.
Bons deixebles
Tant de bo siguem acollits en el nostre entorn, perquè en el nostre capteniment, en la nostra manera d’actuar, transparentem la vida de Jesús. Benaurats seran aquells que ens reconeguin com a deixebles de Jesús, com a profetes portadors de la seva Bona Nova, com a bones persones portadores de la seva bondat, com a senzills portadors de la seva senzillesa.
Fotografia: Mercè Parés
