Vivim uns equilibris geopolítics tan febles que en qualsevol moment es poden alterar, tal i com ha succeït des de dissabte passat, 28 de febrer, amb els bombardeigs dels EUA i Israel sobre Iran i el tot el que ha vingut darrere. I continua.
El papa Francesc, des del 2014 aproximadament, va començar a parlar de la tercera guerra mundial a trossets. Ara, no és només això, sinó que els efectes dels conflictes de una determinada zona s’estenen al seu voltant i també influeixen de manera global en tot el planeta.
Conversant amb una persona sobre l’actualitat, em feia notar la lògica perversa que s’amaga darrere el negoci de les armes. La indústria armamentista té una producció que ha de sortir al mercat, no pot quedar en estoc... Per tant, són “necessàries” les guerres, aquí o allà, per poder donar sortida a les armes. I després, seguint la mateixa dinàmica consumista que per als productes electrònics o la roba, s’arriben a fabricar nous models de armes, que novament hauran de trobar mercat... Heus ací un cicle viciós que impedeix la pau duradora.
A risc de semblar ingènua, vull enfortir la meva esperança quan dic que la pau, comença per un mateix: neix en el meu cor i s’estén al meu costat cada vegada que faig un gest de pau, de perdó, d’estimació.
Però al costat d’això, la pregària d’avui esdevé denúncia profètica contra la cursa armamentista. Novament, amb esperança, prego reprenent les paraules d’Isaïes:
Forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra
ni s’entrenaran mai més a fer la guerra. (Is 2, 4)
(Imatge: Danny H. en Pixabay)
