L'Evangeli d'avui ens situa a la vora del Jordà. Però no ens parla només d'un esdeveniment històric, sinó d'una revelació. Joan el Baptista, l'últim dels profetes, fa un gest que canviarà la història: assenyala algú que camina entre la gent i diu: "Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món".
1. Per què un "Anyell"?
Per als oients de l'època, aquesta paraula tenia una força immensa. L'anyell recordava dos moments clau:
L’anyell de la Pasqua: Aquell que amb la seva sang va salvar els israelites de l'esclavitud a Egipte.
L’anyell del sacrifici: Aquell que, en el silenci del profeta Isaïes, carregava amb les culpes del poble.
En anomenar Jesús així, Joan ens diu que Ell no és un rei guerrer que imposarà la pau amb la força, sinó que és la humilitat de Déu que s'ofereix per nosaltres. Jesús no "esborra" el pecat amb una goma d'esborrar; se'l carrega a l'esquena per transformar-lo en amor. El foc de l’amor i del perdó reconciliador, el foc de l’Esperit, substituirà tot completant-lo, el baptisme només “per l’aigua”.
2. "Jo no el coneixia"
És sorprenent que Joan el Baptista repeteixi dues vegades: "Jo no el coneixia". Com pot ser, si eren cosins? Joan ens ensenya una lliçó d'humilitat: una cosa és conèixer la "façana" d'una persona, i una altra de molt diferent és reconèixer el Misteri de Déu en ella.
Joan necessita l'experiència de l'Esperit —aquell colom que baixa del cel— per entendre qui és realment Jesús. Això ens interpel·la: ¿quàntes vegades tenim Déu al costat (en el proïsme, en el pobre, en la família) i no el reconeixem perquè estem massa plens de les nostres pròpies idees?
3. El testimoni de l'Esperit
L'Evangeli acaba amb una afirmació contundent: "Jo ho he vist i en dono testimoni: aquest és el Fill de Déu". El cristià no és algú que sap molta teoria sobre la Bíblia, sinó algú que, com Joan, ha vist la llum de Déu en la seva vida i no pot callar-ho.
Jesús no ens bateja només amb aigua (un gest extern de penediment), sinó amb l'Esperit Sant (un foc intern que ens canvia el cor). Avui se'ns convida a mirar Jesús amb els ulls de Joan. A deixar que Ell "tregui" el pecat de la nostra vida: l'egoisme, la tristesa, la manca d'esperança.
