Avui celebrem la Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist. Celebrem l’únic i definitiu sacrifici de Jesús. Trobem Jesús alimentant la multitud amb la col.laboració dels deixebles. Avui, el Senyor ens segueix necessitant, ens segueix enviant.
A la segona lectura hem pogut sentir com Sant Pau, dirigint-se als cristians de Corint els recorda la institució de la Eucaristia per Jesús, el Senyor. Un memorial constantment actualitzat: “cada vegada”, “cada vegada”...” anunciem la mort del Senyor fins que torni”.
I nosaltres, com cristians i cristianes, estem cridats a participar del Cos i de la Sang de Crist, com ho van fer els deixebles en el últim sopar. Cridats a ser cos de Crist.
Que significa prendre el cos de Crist i beure la sang de Crist? Significa participar de la seva vida i també del seu destí. Una vida que es entrega total als altres, a Déu. Una vida que es una entrega fins a la mort. Aquest es el sentit del pa partit, es a dir, trencat, per nosaltres, i per tant, per Déu. Participar del Cos i de la Sang de Crist es voler acabar com Ell. Partits i repartits. Els nostres pans i els nostres peixos. La totalitat en la petitesa.
Avui tenim el perill de seguir fent ofrenes a d'altres Déus: al Déu del prestigi, del diner, de l’orgull, del sexe, de la guerra..... mentre seguim combregant el Cos i la Sang de Crist. Falsos pans i falsos peixos que no sacien, ans al contrari, ens fan insaciables i no precisament d’amor i donació gratuïta. Un bocí de pa, un glop de vi, un trosset de peix poden esdevenir llavors que fruitaran en una abundància inesperada i gratuïta.
Déu fet home se’ns dóna en el pa i el vi. Menjar el seu cos i beure la seva sang significa inevitablement optar per la universalitat de la humanitat i, en especial, per aquells qui més pateixen, pels més petits.
Celebrem això: que podem participar de la divinitat mateixa de Déu per l’Esperit en el Senyor cada vegada que combreguem. Cridats a donar Glòria: (“Per Ell, amb Ell i en Ell”) a Déu amb i en les nostres vides partides i repartides.
Jo no puc dir que participo del Cos i de la Sang de Crist, si no poso en pràctica allò que ens va ensenyar: Estimar Déu i els altres. Tota la humanitat del nostre Déu, tota la divinitat de l’home, creat a imatge i semblança de Déu, ens és regalada per Jesús en aquest sopar, en la Eucaristia. Ell mateix se’ns dóna. En Ell (imatge del Pare) vivim, ens movem i trobem la raó de la nostra existència i de la nostra Fe.
Que Ell mateix ens ajudi a estimar-lo en els altres, en la meva vida, participant del seu cos i de la seva divinitat. Rebre el seu cos i la seva sang sense estimar. no es celebrar el seu memorial, es senzillament creure en alguna cosa màgica que crec que em soluciona la vida.
Menjar el seu cos i beure la seva sang és dir: "Senyor vull Servir-te i estimar-te en tot i en tots".
