Senyor, pastor, porta i ovellaMoltes parelles, matrimonis o no, quan volen expressar que estan enamorades es diuen un a l'altre: "Tu ho ets tot per a mi". Això és el que se m'ha suggerit al rellegir els quatre fragments de la Paraula de Déu que hem proclamat i escoltat. Fets dels apòstols, el salm, la carta de Pere i l'evangeli de Joan.
En ells Jesús, d'una manera o altra se’l nomena Senyor: Pere el proclama així en el seu discurs del dia de Pentecosta. El Senyor és també el pastor que està al servei de les ovelles guiant-les i acompanyant-les, com diu el salm; Jesús es reconeix com la porta d'entrada a la salvació, com diu l'evangeli de Joan; i la carta de Pere identifica Jesús com la figura dels escrits d'Isaïes de l’ ovella, que va a l'escorxador carregant sobre ell els pecats de tots, el pecat del món.
Jesús ens és tot
Avui, doncs, és un dia apropiat per proclamar que Jesús ho és tot per a nosaltres. Ell és el Senyor a qui li devem submissió i obediència, però és el Pastor bondadós que ens crida pel nostre nom i ens guia i acompanya personalment pel camí de la vida. I seguint les seves consignes trobem sempre la porta de la vida definitiva. Ell mateix és la Porta. I fet un de nosaltres, fet Ovella del ramat de la humanitat, a través de la seva acceptació dels sofriments i de la mort ens ha perdonat i ens ha donat la vida. Durant el temps pasqual no parem de recordar el sacrifici de l’anyell que, amb la seva sang, ens allibera del pecat i de la mort, a la vegada que evoca l'alliberament dels israelites de l'esclavatge dels egipcis.
És l’únic bo del tot
Es diu que vivim un temps de crisi de bons líders. I és veritat. Quan ens trobem en període de campanyes electorals dels polítics, no és gens estrany que s'estengui a molts ciutadans el dubte sobre a qui donar confiança a les urnes. En aquest sentit podem dir que els cristians tenim la gran satisfacció de tenir el millor Cap i Senyor; aquell que, tot i ser superior es fa molt proper a cada un; aquell que té el millor programa i millor projecte per a tots els homes i dones, sense excepció; aquell que acompanya i ajuda enmig de les dificultats i tribulacions; aquell que ens ha de portar a l'èxit segur i definitiu...
Ell ha obert el camí. Ell, a través de la seva vida i la seva mort entre nosaltres, ha entrat a la vida definitiva de ressuscitat. D'aquesta vida ell és la porta oberta perquè nosaltres ens introduïm i participem d'ella.
Per Ell, amb Ell i en Ell...
Donem gràcies perquè Ell ho és tot per a nosaltres. Demanem-li que tinguem el coratge, perquè no solament ho diguem de paraula, sinó que la nostra vida concreta de cada dia ho manifestem. En el moment més important de l'acció de gràcies de l'Eucaristia, que d'aquí uns moments viurem, proclamarem: Per Crist, que és el Senyor, amb Ell, que és el pastor que ens acompanya i ens guia; i en Ell, que és la porta d'entrada a la vida, tot honor i tota glòria pels segles dels segles .. Tant de bo ho visquem així. Amén!
