En el temps pasqual estem celebrant el pas a la vida de ressuscitats, la nova vida que Jesús ens porta, l’alliberament de l’esclavatge del mal, de la injustícia, de la por, de la mort.
Aquesta nova Vida, amb majúscules, ve presidida pel manament nou de l’amor: “estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”. Aquesta nova vida l’anomenem també el regne o el regnat de Déu. Aquesta vida nova basteix comunitat i es basa en la confiança i l’amor i el servei mutu.
Jesús ens ve a buscar personalment per dur-nos en aquesta nova vida, cridant-nos a cadascú pel seu nom. Ho fa com el pastor que va a buscar a l’ovella perduda, o que la mena al repòs vora l’aigua, i la guia i protegeix quan passa per barrancs tenebrosos. Jesús fins i tot dona i perd la seva pròpia vida per a aconseguir trobar-nos i conduir-nos als prats deliciosos de la comunió. I no només això, sinó que, en ressuscitar, ens sosté en la seva vida nova tot comunicant-nos l’Esperit Sant, restant així units com les sarments estan unides al cep.
A l’evangeli d’avui, Jesús es compara, s’identifica, amb el símbol de la porta. Cal passar per la porta per entrar o sortir de la casa o d’un edifici. Qui entra per un altre indret és un lladre o un bandoler. Qui entra per un altre lloc no juga net, vol abusar o aprofitar-se’n, conscientment o inconscient. Jesús ens diu que cal passar per Ell per arribar a la Vida veritable, que qualsevol altre pas porta a succedanis de vida, que, en definitiva, serveixen causes interessades i egoistes.
Entrar per Jesús a la Vida és deixar-se rentar els peus per Ell. Qui no es deixa rentar els peus, no té part amb Ell. Però qui se’ls deixa rentar per Jesús i pels altres i renta els peus als altres, entra a la vida, i una vida a desdir. La carta de Pere ens recorda que Jesús carrega les nostres culpes i que les seves ferides ens curen. Ens fa el servei, per amor, de reconciliar-nos i restituir-nos la vida de fills de Déu i de germanes i germans.
A la mateixa carta, se’ns convida a fer el mateix al nostre torn: obrar el bé sense condicions i, quan toqui sofrir, suportar-ho amb paciència, seguint les petjades de Jesús, confiant la pròpia causa a Déu. Seguir Jesús vol dir no aferrar-se, quan calgui, per la gràcia de Déu, a coses molt bones quan està en joc la vida dels altres. Vol dir gosar donar el primer pas en el perdó i en desescalar la violència.
Demanem al Senyor que la situació mundial creada pel COVID 19 sigui una oportunitat de passar per la porta de l’amor, del servei, de sentir-nos comunitat, i no de passar per camins de lladres o bandolers.
