El projecte de Déu
Sovint als relats evangèlics apareixen les autoritats religioses formulant preguntes o plantejant temes a Jesús, més o menys maliciosos sobre moral legal. Si és lícit pagar tribut al Cèsar, o si s’ha de lapidar a una dona sorpresa en adulteri; o sobre el descans de dissabte, o sobre determinats rituals de purificació externa... i avui sobre la licitud de donar acta de repudi a l’esposa per aconseguir el divorci.
I les respostes de Jesús fan passar de la concreció de la casuística als grans principis i al projecte que té Déu per a la humanitat. I, en el cas d’avui, Jesús passa del prescrit per Moisès, i que havia esdevingut com un privilegi de l’home per sobre de la dona, al projecte que Déu té des del principi, des de la creació de l’home i la dona.
I el projecte de Déu és que la unió de l’home i la dona ha de ser tan forta i íntima que arribin a esdevenir, no solament una família, com diuen determinades traduccions sinó com tradueixen les més correctes, com una sola cosa, o encara millor, una sola carn.
Aquest és el pla i el projecte de Déu. I aquest és el gran valor de la unió matrimonial, que cal mantenir, aprofundir i fomentar amb la força i l’impuls de l’interès, la voluntat i la tendresa de l’amor mutu, d’un vers l’altre, dia a dia. És un compromís tant per a l’home com per a la dona. És compromís compartit. Això era el que Jesús reblava. I per tant, es pot interpretar també com expressió de la igualtat d’home i dona.
Més endavant, Sant Pau mostrarà l’amor matrimonial com a signe i vivència de l’amor de Déu a la humanitat, de l’amor de Crist a la seva Església.
La complexitat humana
Prou sabem que la realitat pot presentar moltes complexitats, desajustos, febleses com molts matrimonis han experimentat, experimenten i experimentaran. Són moments molt delicats que comprometen a un i l’altre de la parella per intentar refer la relació i l’amor. Naturalment no sempre és fàcil; a vegades ni possible. El papa Francesc n’ha parlat obertament i amb realisme a la seva exhortació apostòlica Amoris Laetitia. Recordem els seus consells d’ajuda, claus en el casos extrems en els que no hi ha possibilitat de retrobament, i s’ha buscat, o s’ha trobat un altre camí d’amor:...acollir, acompanyar, discernir, integrar.
L’ensenyament dels nens
Acaba el text evangèlic que hem proclamat amb l’acollida que Jesús fa dels nens. Pot semblar que no té res a veure amb el tema anterior. Però potser no és exactament així. Jesús ens exhorta a aprendre dels nens, perquè estan oberts al Regne de Déu, que és el Regne de l’amor. Els nens saben estimar i es fan estimar.
Aquesta és la gran saviesa de la convivència humana, de la social i, evidentment, d’una manera especial, de la convivència matrimonial.
