Paràbola incòmoda i purificadora
En mala hora se li va ocórrer a sant Mateu d’incloure en el seu evangeli aquesta paràbola. Una paràbola summament incòmoda, perquè contradiu la nostra espontània manera de pensar i de valorar les nostres accions. D’entrada, espontàniament, tendim a posar-nos al costat de l’operari de tota la jornada.
Però, precisament per això, la paràbola és oportuna i purificadora. I hauríem d’agrair al redactor de Mateu que la inclogués en el seu evangeli, i agrair als responsables de la litúrgia de l’Església que la inclogués, si més no, en una eucaristia dels diumenges de l’any.
Les nostres valoracions
Les nostres valoracions es basen en la quantitat, en l’esforç, en la comparació; i en definitiva en l’interès personal individualista. Per això, sembla que l’operari de tota la jornada era coherent en la seva reivindicació: Ell havia treballat més hores, havia posat més esforç, i, per tant, mereixia més retribució, si es comparava amb els que només havien treballat una hora. I per tant, mereixia una més generosa retribució. I, evidentment, satisfeia així el seu interès personal individualista.
La valoració del Senyor
Però el profeta Isaïes ha posat en llavis del Senyor: “els meus pensaments no són els vostres... els meus pensaments estan per damunt dels vostres, tant com la distància del cel a la terra.”
La valoració del Senyor no ve de rigorosos i freds càlculs ni d’acurades mesures de les nostres accions. La valoració del Senyor ve dictada pel seu cor, ve moguda per l’amor a la persona. El Senyor és sensible a la necessitat de la persona. I tant necessitaven poder treballar, com també necessitaven poder viure dignament, uns i altres operaris, els de primera o els de darrera hora.
La finca del Senyor
I quina és la finca del Senyor? No oblidem les primeres paraules de la paràbola: “Amb el Regne del cel passa...” La finca és aquest Regne del Cel del que Jesús ha vingut, i que Jesús ve a promoure, a instaurar, i ens crida a col·laborar-hi ja en aquest nostre món.
Nosaltres, com valorem el Regne del Cel, el Regne de Déu? Creiem en la bondat d’aquest Regne? Creiem en el valor d’aquest Regne? Creiem en el Regne pel que Jesús ha donat la vida? Creiem a on porta treballar per aquest Regne?
Si creiem de debò en ell, ja ens hauríem de sentir-nos més que honorats i agraïts per haver estat cridats a treballar-hi, a poder ser uns dels seus operaris.
I no oblidem que el primer que va rebre la generosa paga va ser un que va ser cridat a “ultimíssima” hora, el bon lladre a la creu! El que primer va anar amb Jesús a la glòria, tot haver sentit d’Ell: “Avui seràs amb mi al paradís!
Creguem, doncs, en la bondat del Regne i en la bondat i en la generositat del Senyor del Regne!
