Temps Ordinari - Trenta-quatrè diumenge (Jesucrist Rei)

Una de les queixes a nivell social a l’actualitat és la situació de la política, els nivell dels nostres representants polítics i de la nostra democràcia. A l’Antiguitat, els reis dictaven les lleis, les feien complir i legitimaven el sistema social existent.

Aquesta imatge, procedent de l’estructura de poder, servia per entendre qui era Déu: una mena de monarca. Ara ens resulta llunyana i poc comprensible. Però ens pot fer reconsiderar el nostre compromís amb el bé comú i la dimensió de justícia de la nostra fe.

Un creient ha de fer-se càrrec, carregar-se i encarregar-se de la realitat des d’una opció pels més febles i desfavorits. Com el mateix Jesús predicava, amb gestos i paraules, la vinguda del Regne era una alternativa per complir el somni de Déu sobre el nostre món.

Calia un canvi en aquells temps, un nou rei a imatge del Pare celestial. Per això, ens ha donat les darreres setmanes un nou manament: l’amor; i l’ensenyava a complir-lo al seu voltant amb el seu exemple de vida fins arribar a l’extrem de la Creu.

Aquest estil és molt diferent del de Pilat. Pilat, per a governar emprava l’imperatiu, sense respectar la dignitat humana i trencant les relacions socials a favor del poder romà. El prefecte viu per extreure les riqueses dels pobles i portar-les cap a Roma. De la mateixa manera que tantes explotacions encobertes per la nostra economia de mercat a l’actualitat.

Per això, a Pilat i al nostre sistema els resulta increïble que un home com Jesús llavors, la comunitat cristiana i tants altres moviments socials vulguin qüestionar el poder i el sistema. Davant la pregunta de Pilat: “Tu ets el rei dels jueus?”. Jesús respon exposant la seva identitat des de dos afirmacions fonamentals, molt estimades per l’Evangelista Joan.“La meva reialesa no és d’aquest món”.

Jesús no pretén ocupar, com podem pensar, el tron d’Israel ni disputar a Tiberi el seu poder imperial. No vol participar d’un sistema sostingut per la injustícia, l’opressió i el poder. La seva reialesa prové de l’amor de Déu pel món i de la seva compassió per nosaltres.

Jesús, ho hem vist tots els diumenges, sap del patiment que provoca aquest sistema basat en la puresa econòmica i ritual. Però afegeix a continuació una consideració fonamental: “Jo soc rei... he vingut al món per donar testimoni de la veritat”. És en aquest món on vol exercitar la reialesa d’una forma sorprenent, en el servei a la veritat, introduint l’amor i la justícia de Déu en la història humana.

Aquesta veritat no és teòrica, és una crida per a transformar la vida de les persones, de tu i de mi. Ser fidels al reialme i a l’Evangeli de Jesús és començar un camí d’alliberament, per fer la vida i la societat més humana.

Ens hem atrevit a discernir amb humilitat, què hi ha de veritat i què hi ha de mentida en el nostre seguiment de Jesús? On hi ha veritat alliberadora i on mentida que ens esclavitza? El seguidor de Jesús no és “guardià” de la veritat, sinó “testimoni”. La seva tasca no és disputar, combatre i derrotar els adversaris o caure en la trampa del rendiment, del reconeixement i del servilisme, sinó viure la veritat de l’Evangeli i comunicar l’experiència de Jesús que  transforma la vida. Som testimonis, no imposem la nostra doctrina, no controlem la fe dels altres, no pretenem tenir raó en tot.

Parafrasejant  Santa Teresa de Jesús, "qui camina en veritat camina amb humilitat". El cristià és conscient de la seva feblesa en el seu treball pel Regne. Per això s’obre a compartir la seva feina amb altres.

Per últim, en la nostra societat és la defensa al dret a la veritat, perquè hi ha moltes queixes de protesta contra la mentida. La mentida pot ser avui un dels pressupòsits més ferms de la nostra convivència social. El fet de mentir és acceptat com una cosa necessària dins dels nostres vincles personales. Tots ens veiem avui obligats a pensar, decidir i actuar envoltats per una boira de mentida i falsedat.

Com podem actuar amb lucidesa enmig de les dades deformades, parcials i interessades? Jesús ens recorda que en el fons de cada persona humana hi una recerca de la veritat i del servei com a camí de lliurement i de relació amb els altres.

Tant debò la festa d’avui ens recordi que estem cridats a ser ciutadans del Regne amb les nostres petites opcions de cada dia.

Òscar Fuentes, sj.
Etiquetes