Temps Ordinari - Quart diumenge

"El volien estimbar"1. RutinarisEns referim a la gent de Natzaret, aquell poblet gairebé desaparegut en la geografia i la història d'aquell temps, de la baixa Galilea, terra rebel i inconformista. Però havien tingut el "privilegi", diguem-ho així, d'haver vist créixer l' infant Jesús, el noi Jesús i l'home Jesús. Tan conegut i apamat es creien tenir-lo, que quan els va sorprendre amb un esclat del seu misteri personal, va poder més la força de la rutina de tants anys que no pas deixar-se arrossegar per la transcendència d'aquell home que se'ls manifestava d'una manera "especial." Cert que la coneixença que tenien d'ell era casolana, propera, de veïnatge, d'arrels familiars. Però no van arribar a captar el món interior del seu cor, de la missió que tot just estrenava. Quan la rutina ens fa perdre la novetat de les coses i de les persones, desfigurem la seva vida. 2. ManipuladorsLa cosa va anar bastant més enllà. En aquell temps no hi havia Internet ni mitjans decomunicació massa ràpids. Hi havia el boca - orella, els comentaris que es van transmetent, amb el perill de manipular les coses, els fets. Per això Jesús, que tenia "nas" per saber captar les situacions s'adona de les intencions: aquest poder religiós i mediàtic que té Jesús, s'ha d'explotar. S'ha de muntar la petita "paradeta messiànica" de Natzaret, per aprofitar l'ocasió i promocionar turísticament, també religiosament, el poble i sortir de l'anonimat. És la gran"oportunitat". Suposem que a Jesús, quan li van demanar que fes un miracle, així per les bones, perquè sí,li ressonaria la temptació del desert, que feia poc temps ja havia experimentat. La petició dels de Natzaret s'assembla massa a aquell: "Puja a la cornisa del Temple, fes miracles, baixa del cel, que els àngels t'ajudaran, practica un vaticanisme espectacular, de grans masses, d'impacte religiós, d'aparicions sospitoses..." A l'interior de la sinagoga del seu poble, gairebé per primera vegada  Jesús va haver de fer un discerniment espiritual seriós i arriscat. I va denunciar les seves intencions manipuladores. No es podia adulterar l'essència del Regne, ni per fer un favor als "seus"...3. FanàticsQuan el fanatisme religiós agafa un col.lectiu, es pot esperar qualsevol tragèdia. I més quan totho provoca la paraula del profeta, una paraula diferent, que molesta perquè ens despulla de les nostres ambigüitats, mentides i injustícies. Per això, sempre volem estimbar els profetes, apartar-los de la nostra vista i de la nostra vida. El profeta molesta a sant Fèlix d' Araguaya, a Natzaret, a Bolívia, allà on ens visiti amb el seu missatge "diferent". Avui està de moda "seguir la moda. Lamoda no solament imposa l'estil de vestit, el color de la roba, les cançons del "top tent" i el "famós vale?". També imposa el llenguatge, els criteris, les actituds, l'estil de viure, les prioritats de la vida, no sempre encertades. Citem un text d'un periodista (Joan Barril) que parlant de com ens lliguen els estímuls de fora, deia molt encertadament: "Sacrifiquem la qualitat de la vida per la febre dels estímuls exteriors; allò que som capaços de viure des de dintre, per allò que se'ns imposa des de fora." Clavat!El profeta és l'home, la dona "anti-moda", que va contracorrent , l'idealista realista que segueix somiant un món que sigui diferent de la "realitat deshumanitzadora" que ens envolta. Per això Jesús va voler fer conscients als seus companys de Natzaret que ell no era un "home moda religiosa". Volia convidar-nos a ser homes i dones capaços de sentir una Bona Notícia, un Evangeli que tenia una altra novetat: La de ser cridats a fer un món millor, no més espectacular ni brillant, com els focs d'encenalls...Ah! I curiosament, quan estaven a punt d'estimbar-lo, moguts pel seu fanatisme, "va passar entremig d'ells, i se'n va anar." Sense voler els va "obsequiar" amb un miracle moral, d'una força interior extraordinària...La pena és que com diu l'Evangeli "ja no va tornar més a casaseva, per la seva manca de fe." Una  oportunitat perduda...