Seguim el nostre recorregut d’aquestes setmanes per la vida apostòlica de Jesús, pel temps missioner de Jesús, que es va presentant pertot Galilea tot portant la bona Nova en signes i en paraules.
Veurem tres aspectes d’aquesta vida en missió de Jesús.
El primer el veiem en aquesta escena familiar tan senzilla, a casa de la família de Pere. Amb una gran naturalitat Jesús convida a la sogra de Pere a reincorporar-se, a aixecar-se de la seva situació de postració. I el que immediatament fa, és posar-se a servir amb afecte i agraïment…
Potser veiem aquí una invitació senzilla a deixar que Jesús, també a nosaltres, ens aixequi de les nostres paràlisis personals, dels nostres desànims i febrades del cor que ens tenen aturats… i que, com a resposta, fem el mateix que la sogra de Pere: servir amorosament en el banquet on tots són convidats.
En segon lloc, veiem que Jesús acompanya la seva acció amb temps de pregària, de retirar-se per estar a soles en la intimitat amb el Pare del Cel. Potser nosaltres, veient la gran activitat de Jesús, podríem pensar que es deixava agafar per la voràgine de l’activitat… però no: Jesús es retira a llocs tranquils per estar a soles en la pregària personal i cordial amb el Pare.
Potser veiem també una invitació a veure com combinem, en la nostra vida, els temps d’acció i de lliurament amb els temps de tenir cura del cor, de la relació amb el Senyor, de recordar per què fem les coses, de deixar-nos cuidar i enviar pel Senyor de la Vinya que ens envia…
I finalment, veiem com Jesús podria tenir molt èxit en la seva missió i tenir la temptació de quedar-se, ara que la seva popularitat anava creixent. Podia fer molt de bé a la gent d’aquella regió. Però Jesús no s’instal·la en els llocs coneguts: “Anem a d'altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió”.
Potser també Jesús ens convida a desinstal·lar-nos d’algunes rutines que tenim ja, d’algunes seguretats en les que ens trobem còmodes, i que ens impedeixen ser lliures per servir més i millor, per viure i fer present l’evangeli…
De quines rutines, de quines comoditats i seguretats potser avui el Senyor em convida a relativitzar-les per poder viure més a fons i més àmpliament l’evangeli?
Que el Senyor, doncs, ens ajudi avui a deixar-nos guarir i aixecar per Jesús; a ser més actius en la pregària, que ha de ritmar la nostra vida; i a ser més lliures respecte les comoditats i seguretats que potser em paralitzen…
Que així sigui!
|
|
