Quaresma - Diumenge de Rams

La litúrgia del dia de Rams exigeix un esforç notable, tant de part de les famílies com de part dels oficians. No és fàcil passar de l'exultació de rebre Jesús entrant a Jerusalem -la seva ciutat- a la llarga consideració del relat de la Passió que, enguany, correspon a l'evangeli de Marc.

De fet, les famílies amb fills petits se solien rendir i retirar-se cap a casa després de la solemne benedicció dels rams.

Les restriccions de la pandèmia deslluiran segurament també aquest any l'alegria i la vistositat de tanta mainada duent les seves palmes i palmons, i els grans, portant els rams de llorer o d'olivera corresponents. Tot plegat amb joiosos cants de lloança "al qui ve en nom del Senyor". Hosanna al fill de David.

Convé retenir aquest esclat de festa com a melodia de fons de tota la setmana. Per Pasqua els pelegrins arribaven fins als 250.000. Cada família havia de sacrificar i compartir un anyell d'un any sense màcula. Si hi sumem els estadants veurem circular pels carrers milers de xais i, com sempre, estols de quitxalla jugant i cantant a tothora.

Enmig d'aqueta explosió religiosa, social i afectiva fem el seguiment de les hores amargues del comiat, condemna i execució de Jesús.

El vespre del dijous, anticipant un dia el sopar pasqual, es dona totalment als deixebles, rentant-los els peus i apeixant-los amb el seu propi cos i la seva pròpia sang.

Aquella nit gairebé lluïa lluna plena. Jerusalem està a més de 700 metres d'altitud... La nit era tan clara com el dia... baixen del Cenacle a l'Hort de les Oliveres i, d'arreu, se senten crits i cantúries.

En la meditació de la Passió d'enguany suggeriria deturar-nos en la pregària de l'Hort de Getsemaní. Com mai hem viscut l'horror de la mort.  La covid-19 s'ha endut familiars i amics, amb sofriments espantosos i solituds inimaginables. Entrem en els sentiments de Jesús, sentim la gravetat de les seves paraules: la meva ànima està contorbada fins a la mort, sento esglai i angoixa, tinc una tristesa mortal.

  Si intentem fer costat a Jesús experimentarem que és ell que ha vingut en busca nostre, al barranc, com a l'ovella perduda. I ell ens posa als llavis i al cor la pregària absolutament confiada que ha de ser: "Abbà"! Però demana que passi de llarg aquell calze mortal. De temps enrere el preveia. També el preveia en els seus deixebles Jaume i Joan que havien apostat que podrien beure el calze de Jesús.

Ara, de tota manera, Jesús prefereix que es faci abans la voluntat del Pare que no pas la seva: que es reveli definitivament l'amor diví fins a l'extrem.

En aquelles tres hores de pregària els apòstols, de ben poc combregats, dormien! L'esperit està decidit a tot, els diu exquisidament Jesús, però l'home és feble".

Que puguem viure santament la Setmana Santa.

Santiago Thió, sj
Etiquetes