Quaresma - Cinquè diumenge

 “Aquell que estimeu...”

Si alguna cosa queda ben clara és que  Jesús de Natzaret, el Fill de Déu encarnat, tenia una gran capacitat d’estimar. Ho mostren tots el relats que ens han deixat els evangelistes. Com que era una persona que estimava, no podia fer altra cosa que el bé en tot, en tot el que se li demanava i a tota persona amb qui es trobava. Ho demostrava guarint els malalts, alliberant els considerats endimoniats, els leprosos, tot tipus de persones; fossin homes o dones, infants o adults, jueus o gentils, justos o injustos, els tinguts com a bons o els tinguts com a pecadors.

 En el relat d’avui se’ns concreta en l’amor de Jesús vers aquells tres germans, Marta, Maria i Llàtzer. El text ho diu ben explícitament: ”Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer”. I davant de la malaltia de Llàtzer, les seves germanes, que sentien l’amor que els tenia, de manera delicada i subtil, invoquen  l’amor a Llàtze,r perquè el mostri fent-li el bé en aquella apurada situació: “Senyor, aquell que estimeu està malalt”.

I Jesús prou que demostra el seu amor... fins al punt que li afecta la part més humana i sensible... “es commogué profundament i es contorbà”. I a més, fins que ”... se li negaren els ulls”.

Ho creus això?

Però Jesús de Natzaret vol mostrar en aquest fet que  Ell no dona vida   purament perquè és un home bo, que estima molt, sinó perquè Ell és qui és.. Per això demana a Marta el seu acte de fer en Ell.  És Ell el que es presenta amb tota claredat: “Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. I Marta es troba interpel·lada :Ho creus, això?»

I solament després de la professió de fe en Jesús, el Fill de Déu, per part de Marta, va al sepulcre, per fer sortir Llàtzer del lloc dels morts.

Jo, ho crec?

La tornada a la vida terrena de Llàtzer (en podríem dir “temps de pròrroga”) és signe de la vida nova a què estem destinats a participar. Estem destinats a participar de la vida de Jesús ressuscitat... per sempre. Ens hi adherirem en el Credo, que proclamarem de seguida...

Però, a més, com a seguidors de Jesús ressuscitat nosaltres, moguts per aquesta fe, estem cridats, a ser i fer petits signes d’aquesta vida en el nostre dia a dia, en el nostre context i segons les nostres possibilitats. Ens hauria de ressonar a la nostre oïda: “Aquell que estimes...o hauries d’estimar...necessita de tu. I per poc que fem, donarem vida, que serà signe de la Vida Jesús ressuscitat.

Tant de bo, no solament el temps de quaresma, sinó tota la nostra vida vagi donant, amb amor,  molts i molts signes de vida terrena...i eterna!

Francesc Xicoy, sj.
Pregària escoltada (coord. Marta Burguet)
Etiquetes