Quaresma - Cinquè

VOLDRÍEM VEURE JESÚS                                                           1)  M'he posat davant els textos i, primer de tot: Senyor  (a Felip) voldríem VEURE JE-    SÚS (creients de parla grega a la Diàspora)  Això ens interessa molt: VEURE Jesús - vull VEURE’l, jo també! No puc menys de recordar allò que tant va sobtar al nostre Sant Ignasi, a Manresa -com ell mateix fa esment a l'Autobiografia-, quan la persona més espiritual que ell conegué a Catalunya -una dona de Manresa- el va sorprendre: Oh, plagués el meu Senyor JC, que SE US VULGUI APARÈIXER UN DIA! Ell s'astorà, en sentir-ho, prenent-s'ho a la lletra Jesús escolta la petició dels grecs (i la d'Ignasi), i els convida a veure'l. Cal que, abans, sintonitzin amb la seva onda:Ha arribat l'hora  ( quan Canà, encara no era arribada), en què el Fill de l'home  serà glorificat.. ¿Què vol dir glorificar?       Es a dir, Jesús ens porta al seu terreny, i fa de bon topògraf i guia = VEURE quin Jesucrist?: Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit = autèntic anunci de la Passió, que sentirem el proper diumenge de Rams en versió de Marc. Amb emoció l'aprofondeix el passatge d'Hebreus.       Els qui em vulguin VEURE -jo tinc una altra estètica- SI ESTIMEN LA VIDA, LA PERDEN (en aquest món): cal SORTIR D'UN MATEIX, dels mons petits tancats.. i peregrinar al meu Molts -diria Pau, referint-se al definitiu trobament i visió que té lloc a la mort- voldrien ser revestits de la immortalitat sense, abans, ser despullats de la 1ª roba. Això ens passa sovint a nosaltres: VEURE JESÚS, però sense curset de capacitació -la comparació es inexactíssima, ja que es tracta d'un regal, però ja s'entèn que parlo d'una disponibilitat que no consisteixi només en paraules:          -estimar el seu Pare (en quant home, que ell ho era també)          -ser totalment vulnerable respecte els germans -en nom dels quals responia Això COMPORTA UN CAMÍ DUR D'ASSIMILACIÓ, que ell aprengué (com a home) amb llàgrimes (Carta Hebreus = obeir, estimar del tot.. i QUE NO SE L'ACABA DE CREURE la nostra psicologia, l'instint...) No deixa de ser interessant la reacció de l'home-Crist, que remarca el text evang.: En  aquest moment EM SENTO TORBAT. ¿Què he de dir? ¿Pare, SALVEU-ME D'A-QUESTA HORA?. ¿No, és per arribar a aquesta hora que jo he vingut?. PARE, GLORIFIQUEU EL VOSTRE NOM... Versió joànica de Getsemaní i del Parenostre.. I EL PARE SE L'ESCOLTÀ, PER LA SEVA SUBMISSIÓ (He). Jo l'he glorificat, PERÒ ENCARA EL GLORIFICARÉ! D'aquesta manera, S'HA CONVERTIT EN FONT DE SALVACIÓ per a tots els qui  se li sotmeten. I jo, QUAN SERÉ ENLAIRAT (Creu i Resurrecció alhora) HO ATREURÉ TOT  CAP A MI. Alguns, Senyor -no cal per això esdevenir sant canonitzat- des de la seva petitesa T'HAN CREGUT i S’HI HAN REFIAT, i ajudant-se de la pregària i del teu model d'entrega, HAN SORTIT D'ELLS MATEIXOS i han tingut -fins en aquesta etapa de la vida- espurnes de VISIÓ i de transfiguració. Fes, Senyor, que ho entengui això jo, també, per tal que ARA, ET PUGUI VEURE una mica, com a PREPARACIÓ I PREGUSTACIÓ del que vindrà després!: que l'interès que hi posi ara, esdevingui un test de la meva sinceritat...! I, tornant al nostre S. Ignasi, diu ell -previ un procès de purificació i fidelitat-que VEIÉ J.C a Manresa, moltes vegades: si digués 20 o 40 no gosaria considerar-ho mentida. I, després, un cop a Jerusalem i altre cop caminant a prop de Pàdua..     2)  Per arribar a aquest CANVI, m'adono que em cal tota una TRANSFORMACIÓ       DEL COR = aquest canvi no pot ser sols opus meum; cal que esdevingui opus Dei. Jeremies ens ha promès, pel futur, aquest CANVI DEL COR que Déu mateix propiciarà i que demana el Salm =  la SIMPLIFICACIÓ DE LA VIDA MORAL :        -QUE, de la llei del no-facis allò, o fes l'altre,        -o que dels meus adulteris amb les criatures,        -i de les meves idolatries amb falses divinitats,         PASSI a l'atenció amorosa a un TU DIVÍ, que m'estimo i que se'm fa present;        -que m'interessi, per damunt de tot, de SER AMB TU        -que tingui ben clar que la religiositat        -quan ja no és diàleg personal d'un JO-obert a un TU-donat, o        -quan es desconnecta del que ens diu la teva Paraula, i        -de la confessió -sempre renovada- de què et necessitem per  assolir aquesta                    ascensió que em supera..; EN ALTRE CAS, el nostre cristianisme -dic- esdevé aleshores PURA RELIGIOSITAT NATURAL, legalisme, judaització rabínica i buidament de sentit. Si fessim un balanç d'aquests 5 diumenges de Quaresma del cicle B i del seu pòrtic de Dimecres de Cendra, ens adonariem de com ha volgut obrir noves perspectives i reestructurar la nostra trajectòria de cristians. Goso dir que avui, en una mena de inclusió, recolzem tant el missatge del 1er diumenge de les temptacions al desert i com el del 2n, de testimoni del Pare, semblant al de la Transfiguració en perspectiva, però, del 4t Evangeli   -ja no de Marc-. Diumenge de Rams i la Vetlla Pasqual ens situen ja en el nucli dels esdeveniments en clau de Passió, amb les lectures de la Passió de Sant Marc i del Servent de YHWH i del triomf Pasqual. Mirem de coronar bé el que aquests dies hem viscut i pel que ens hem preparat com a revisió del nostre estil de vida i de la RENOVACIÓ DEL COMPROMÍS BAPTISMAL.