Festivitats - Sant Pere i Sant Pau

Desconfiança vers l'Església  En totes les enquestes que es fan sobre les institucions que mereixen confiança en el nostre país, l'Església apareix als últims llocs, de vegades a  l'últim. I això, als qui ens l'estimem, ens causa dolor, i a d'altres els fa sentir més desafecció.No és el moment per fer una anàlisi d'aquest fet. El que sí és veritat, és que, a l'estructura i a l'àmbit més públic i en determinats temes, l'església té molt a revisar, a pensar, a dialogar, a valorar i a reformar. I això amb una certa urgència. Com també, cada u de nosaltres com a homes i dones d'Església hem de seguir amb més fidelitat i ser més coherents amb el que diem que som i a qui pertanyem.Pecadors, però sants L'Església, certament, ho sabem ben bé, està formada per homes i dones de carn i ossos, amb les nostres febleses, signe del nostre egoisme, però també, amb les nostres fortaleses, signes de la presència de l'Esperit promès i infós per Jesús.També Pere i Pau eren homes plens de febleses, però van ser cridats pel Senyor i guiats pel seu Esperit a donar cohesió, orientació i empenta a les comunitats de cristians, a les petites esglésies locals que constituïen al la que començava a ser gran Església. I van posar tot el seu esforç en ser fidels a aquest crida. Pere, des de la seva condició de senzill pescador, amb les seves inoportunes rauxes, vergonyoses traïcions i mostres de tradicionalisme legal, però també amb privilegiats cops de gràcia afirmant la messianitat de Jesús i el seu amor entranyable a Ell, que el va portar a lliurar la seva vida. Aquests aspectes darrers són el que han fet que el considerem i venerem com a sant.Pau va estar cridat des de la seva condició de farisaic i constant perseguidor de cristians, i enmig de la consciència de les seves febleses  que, com ell mateix deia, li feien "obrar el mal que no volia i que el portaven a escapolir-se  del bé que volia fer", però, tanmateix, amb actitud disponible i amb una vivència real de la fortalesa del Crist que li era infosa al llarg del seus viatges cap a les diverses comunitats cristianes. Això darrer és el que ha fet que el considerem i el venerem com a sant.Més santa, menys pecadoraAmb la vista posada en Pere i Pau, els que ens sentim església hem d'obrir-nos més, enmig de les nostres grans i petites febleses, a  la força de l'Esperit perquè l'Església sigui i aparegui més santa i menys pecadora i pugui ser, com diu aquella pregària eucarística, "testimoni de veritat i llibertat, de justícia i de pau, on tothom hi pugui trobar l'esperança que mor".L' Eucaristia fa EsglésiaNosaltres, que ens trobem aquí,  en iniciar la nostra trobada, ens hem sentit comunitat pecadora, per això n' hem demanat perdó. Però en actualitzar el gest de Jesús de partir el pa i compartir la copa del vi, el seu Esperit hi davallarà perquè nosaltres, tot entrant-hi en comunió, esdevinguem creadors de comunitat.  Cal, doncs, que fem església que doni testimoni de veritat i de llibertat, de justícia i de pau, on tothom hi pugui trobar l'esperança que no mor.