Ets capaç de rauxa?
Jesús presenta un Regne d'excessos més enllà del que és raonable. La generositat del samarità que ho paga tot al moribund s'emportaria burles de la gent, titllant-lo d'estúpid, perquè hi va perdre forces diners i temps. Donar l'única moneda que tens per viure al tresor del temple és completament irracional, és confiar en Déu més enllà del que puc veure. Deixar les 99 ovelles a mercè de qualsevol per anar a buscar-ne una d'esgarriada vés a saber on sembla una decisió del tot ximple, i en canvi és aquella que segueix la "preferència pels últims" de Déu.
I tu, quina rauxa evangèlica poses a la vida? Davant situacions de necessitat, en ocasions de testimoni, marcant diferència amb maneres de fer... Més enllà del que "s'espera de mi", del que "cal fer"... on és la teva RAUXA DIVINA?