En una carretera, s'hi pot estar en moviment, o bé estàtic, aturat. Cap endavant, cap enrere, o parat al bell mig.Quan tenim cura de l'esperit, en canvi, només hi ha el moviment: o cap endavant, o cap enrere. S'assembla més a la cura d'una planta: o la regues i creix, floreix, avança... o no la regues i es panseix, s'encongeix i mor. No hi ha terme mig, no hi ha una situació congelada a mig camí.
Quina cura diària tenim de l'esperit? Avança cap a Déu o retrocedeix? Posem-lo en marxa!