La força de la vida

És senzill i alhora fascinant. Una pedra té una matèria que no la portarà a res més que a seguir sent una pedra. Es pot trencar, pot ser polida per l'aigua... però no guanya propietats, no evoluciona per dins, sinó que tendeix a quedar-se sempre igual. Una forma viva, en canvi, és màgicament dinàmica i fecunda: capaç de produir allò que aparentment no és, capaç d'augmentar la mida, de guanyar en propietats, de perfeccionar-se. Una forma viva és sorprenent, inesperada. Déu també és sorprenent i inesperat. Per això, la vida s'assembla més a Déu.