Les cigonyes són unes aus extraordinàries i ben peculiars. Fan els nius ben amunt, a les ciutats dalt dels edificis o torres més altes que troben. Fidels a la parella i al niu construït cada any, són alhora animals profundament gregaris. El seu vol en formació d'V fa pensar en els d'ànecs i aus de grans dimensions: aprofitant les corrents i la pressió que eleven les aus del darrera quan les del davant baten les ales, el grup necessita gastar menys energia, i les funcions vitals es relaxen més quan volen així, ordenadament. La capdavantera ha d'anar canviant, i malgrat l'ordre que es veu en un V, cada au té llibertat de volar més cap a un costat o un altre, l'important és confiar en el grup i mantenir-se en sintonia amb la resta.
A l'Església, seria bo aprendre de les cigonyes. Posar el cor en els "béns de més altura", no en misèries que ens empetiteixen i fan barallar. Fidels i comunitaris, anar tornant els líders per mantenir la mateixa direcció en V cap a Déu, de manera que ens cansem menys perquè els uns als altres ens recolzem i tenim cura. L'ordre de l'Església ha d'ajudar a volar, però cada au té llibertat per sí mateixa, mentre estigui en comunió i sintonia amb la resta.
Que la Creació ens inspiri la millor manera de seguir Jesús en comunitat.
