Desencís, espera i esperança

No hi ha dubte que, en els moments presents al nostre món, no hi ha satisfacció, i fins i tot hi ha desencís,  en veure com es desenvolupen els esdeveniments i com es gestionen els temes importants en el nostre món global i a les societats concretes.

Hi ha insatisfacció en el camp social, quan es mira les escandaloses diferències econòmiques; en el camp del treball amb les altes xifres d’atur; en el camp polític, quan s’observa els interessos partidistes; en el món sanitari, quan es pateixen les llargues llistes d’espera agreujada actualment amb la pandèmia de la Covid; en el camp de la igualtat de gènere, quan ens assabentem de les discriminacions de les dones o les violències que moltes pateixen; en el camp eclesial, quan afloren casos d’abusos de menors i corrupcions a les altes esferes; en el camp de la solidaritat entre les nacions, quan notem la falta d’autoritat dels organismes internacionals per solucionar l’acollida del que busquen una vida digna o per promoure la vida als seus països d’origen i així evitar els moviments migratoris, o en el camp de l’ecologia...i la llista es podria allargar molt!

Davant d’aquest panorama, ens podem preguntar: hi ha lloc per confiar en temps millors? Aquí hi entra la fina sensibilitat dels profetes dels nostre temps que denuncien la injusta situació i apunten camins de millora. Sens dubte, el papa Francesc és un d’aquests profetes i, fins i tot, potser el més destacat. Les seves encícliques, escrits i discursos ho reflecteixen. Ara, una vegada més, ho ha reflectit en la carta encíclica “Fratelli tutti”.

Podem esperar temps millors, si hi ha una atenta escolta, una responsable decisió i una acció  efectiva, que respongui a les veus profètiques, per part dels que tenen més capacitat de gestió en el nostre món. I també per part de  tots i totes, de cada u de nosaltres en el seu àmbit d’acció. Esperem-ho!

Si la pregunta ens la fem com a creients: Hi ha lloc per l’esperança? la resposta és absolutament afirmativa, perquè per a nosaltres sempre ressona la veu del que ens asserena, ens anima i ens encoratja: No tingueu por, jo estic amb vosaltres, jo he passat per aquí i jo he vençut el món!

Francesc Xicoy