Tirs de racisme

A gairebé un any de la mort de George Floyd, l’home afroamericà mort per asfíxia a causa d’un policia a Minneapolis, ens trobem amb una situació similar: un adolescent de 13 anys, Adatam Toledo, mort per un altre policia a Chicago. El context, però, no canvia. La setmana passada un altre afroamericà de 27 anys, Miles Jackson, va ser matat a Ohio. Tots aquests casos comparteixen una similitud: tirs racistes. 

I amb això cal preguntar-nos: Com pot ser que tot això continuï succeint i no es posi una barrera definitiva a la violència racial i a les armes? Cal que passin aquests fets i esdeveniments dolorosos per generar una resposta per part de la ciutadania? És veritat que el Black Lives Matter va néixer com a moviment per donar veu a aquestes injustícies, però sembla que no hagi creat un impacte prou fort a tota la societat. 

Encara amb la nostàlgia de Setmana Santa, recordem la mort i resurrecció de Jesús, de la mateixa manera que els ciutadans convoquen manifestacions per recordar aquestes víctimes, a la vegada que es dóna veu a les injustícies racials. Gran part dels Estats Units vol posar fi a la violència de raça, però sembla que hi ha molta gent que segueix amb els ulls embenats. 

447. Aquest és el nombre de persones mortes per una pistola a mans d’un policia als Estats Units l'any 2020. Aquestes conductes no són cosa del present, sinó que ho veiem en molts episodis del passat. Aquestes víctimes del racisme són jutjades pel seu color de pell, pel seu origen. "No hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona, tots sou un de sol en Jesucrist" (Gàlates 3:28). La igualtat i el respecte són necessaris en una societat que vol progressar, deixar endarrere la violència i aconseguir la pau. 

Així doncs, tots els éssers humans tenim la mateixa dignitat i aquestes onades de protestes són el primer pas per reivindicar que, independentment de l’ètnia, la llengua o la religió, tots som iguals. Prejudicis i judicis amb paraules i fets. Quin serà el futur d’una societat així?